Dimecres, 4/2/2009
465 lectures

Salvem el barri del rec

Què té Igualada de particular i que no tinguin altres ciutats? Sens dubte el patrimoni més singular i genuí de la nostra ciutat és el barri del Rec, la façana sud de la ciutat, que s’allargassa i es retorça com una serp al llarg del riu Anoia des del Molí Nou fins al Molí de l'Alert. És una zona tradicionalment oblidada, humida, que fa pudor, i on la gent no passa si no és estrictament necessari.

Els igualadins van saber separar perfectament la zona on es treballava de la zona on es vivia. I la frontera era el Passeig de les cabres i la Soledat. El barri del Rec, que necessitava disposar d'aigua abundant (i desaigües fàcils) es va anar formant per l'agregació desordenada de noves adoberies, patis, magatzems i naus dins d'un entramat de carrers, carrerons i passatges dibuixats sense regle. Pel mig d'aquest barri, hi van fer passat un curs modest d'aigua, el Rec, que alimentava les necessitats de la indústria de la pell i algun hort escadusser.

És una evidència que els nous models econòmics han condemnat a mort l'adoberia artesanal, amb una producció limitada, que era tradicional a Igualada. Molts adobers han tancat i el barri del Rec ha passat a ser l'objecte del desig de polítics i promotors immobiliaris que veuen en aquest barri, un terreny ideal per futurs creixements. El carrer del Rec ja va significar una primera afaitada important a la fesomia de la zona. Quants anys fa que es parla de traslladar les adoberies fora d'Igualada?

Però, mireu-vos el barri del Rec des de la muntanya del Pi i veureu que és preciós! No hi ha un altre indret a Igualada que tingui tant encant! Potser són pocs els edificis singulars que calgui preservar pel seu valor arquitectònic. Però és el conjunt, els grans edificis modernistes però també les modestes adoberies atrotinades i sense vidres, el que fa d'aquest barri un lloc únic i al·lucinant. Són els carrers estrets, amb restes de carnasses i pèl entre les llambordes, les parets escrostonades, els terrats oberts, la foscor perpètua de molts baixos, les teranyines i els contraforts allò que no podem deixar perdre.

És temptadora la idea d'agafar una pala i convertir la zona en un solar. Dibuixar-hi un entramat de carrers i fer-hi pisos d'alt estànding o de baix estànding, tant se val. Per evitar remordiments o mala consciència, conservaríem alguna xemeneia o algun assecador de pells i tira milles. Greu error!

Ara mateix tenim un patrimoni important, irrepetible, dins de casa. Demano, i sé que hi ha alguna iniciativa en aquest sentit a Igualada, que es preservi el barri del Rec. No pas per nostàlgia, sinó perquè s'ho val. Cal ser imaginatius i trobar la manera de donar valor a aquesta zona sense deixar perdre el sabor que encara manté. Possiblement el barri del Rec només té sentit si s'hi conserva, encara que sigui sota mínims, una certa activitat d'adobament de pells. Però cal pensar que la zona té un potencial econòmic de futur, ja sigui turístic, de disseny, lúdic, acadèmic, industrial, creatiu o comercial, què sé jo... No és fent pisos, com s'està veient, que s'arreglen els problemes de la ciutat. Salvar el barri del Rec: aquest sí que és un repte important!

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.