Dilluns, 6/10/2008
472 lectures

Sermó de tardor

Entrem a la tardor, un temps de recolliment i de mort, en què la natura i la vida que ha esclatat a la primavera i a l’estiu s’amaga sota terra per resguardar-se del fred que vindrà i treballa secretament, en el silenci i la foscor, per tornar a esclatar –confiem-hi!– d’aquí a uns mesos. Aquest any la tardor ens arriba en uns moments de pessimisme. La gent d’aquest país encarem la tardor preocupats per una situació econòmica, magra i inquietant, per la manca de trempera col·lectiva que ens atenalla el muscle nacional i per uns interrogants sobre el futur del nostre sistema de vida que cada vegada es presenten amb més cruesa.

La natura és sàvia (molt més sàvia que els humans!) i en aquests moments de desconcert ens regala la seva saviesa intemporal. La tardor n’és un exemple clar. Només cal que sapiguem llegir el seu missatge i fer-nos-el nostre. Els arbres necessiten perdre la fulla per tornar a brotar. El que deixen pel camí serà l’aliment de futures flors i fruits. Es despullen de tot, es purifiquen amb la senzillesa de la renúncia, però treballen per dintre, calladament. Saben despendre’s d’allò que els és accessori per protegir només el que és essencial. Es buiden amb dolor per poder agafar forces pel bon temps. És temps de sembrar...

I, mentrestant, il·lusos de nosaltres, vivíem enganyats en el miratge d’una eterna primavera, en l’engany d’una florida inacabable, apropiant-nos de terres, aigua i energia que no ens pertanyia. Hem cregut en un benestar perpetu, sense haver de pagar penyora per la nostra impostura. Hem jugat a ser déus d’una manera irresponsable.

I no. La tardor ens parla ben clar. Observeu-la! En la mesura que sapiguem entendre el seu missatge serem capaços de sortir-nos-en. Per què ningú no ho diu ben clar?

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.