Dilluns, 9/5/2016
5068 lectures

Que els somnis no es tornin vandalisme

Em sap greu, perquè m’havia mullat i fa dos anys i mig havia escrit en aquest mateix diari un article a favor de la vostra acció d’ocupar el Casal, que estava vergonyosament abandonat. Em va agradar la denúncia del desaprofitament i la degradació d’aquell espai tan cèntric, la reclamació d’un lloc per a vosaltres i per als ciutadans (un lloc físic, però també social). Vau saber sacsejar les consciències de la ciutat que estaven adormides. Em sap greu perquè ara us enfadareu amb mi, però he de dir el que penso.

Aquella ocupació va tenir uns objectius molts clars i un impacte potent. El lloc estava ben triat, el propietari de la finca també, la justificació de l’acció era raonable, la resistència va ser molt escassa i vau aconseguir els efectes que buscàveu. Aquella ocupació va ser un cop d’èxit, que posava en qüestió moltes coses de la ciutat. Però aquell acte (il·legal, malgrat que èticament fos justificable) havia de tenir, per part vostra, una data de caducitat i un final gloriós i pactat en el moment oportú. Aquest, al meu entendre, va ser l’error que vau cometre.

Ni ara ni abans. No em serveix de res un Casal desangelat, abandonat, infrautilitzat, tant si està sota la responsabilitat dels legítims propietaris, com si està sota la tutela dels legítims(?) ocupants. I -reconeguem-ho- la vostra iniciativa havia perdut gas i en els darrers mesos l’activitat que s’hi feia era molt poca, espaiada en el temps i amb poc impacte en la ciutat. No poso en qüestió la qualitat, el compromís o la bondat de les persones que estàveu al capdavant de la resistència a l’Espai pels somnis. Està molt bé i hi tinc coneixences i vinculacions familiars. Només constato que, des del carrer, donava la impressió que al Casal o a l’Espai dels somnis, no hi havia una activitat frenètica.

La ciutat no va saber trobar en l’Espai pels somnis, un lloc on sentir-se còmoda. Li costava entrar dins d’aquell ambient que us havíeu fet vostre. Potser no vau saber aprofitar l’empenta i la simpatia amb què la ciutat va acollir aquell cop d’efecte inicial. Heu tingut oportunitat de negociar amb l’Ajuntament, de pressionar per exigir i construir una política de joventut on tothom, també la gent més radical (qui ha de ser radical, si no ho sou vosaltres?) tingués espais públics autogestionats (què se’n sap de la Torre del Badia? No hi ha un Escorxador on no s’hi fa res? Els Centres cívics podrien donar per més?) per tal de desplegar-hi les vostres iniciatives socials, polítiques, culturals, artístiques o lúdiques.

El final ha sigut agònic i el temps ha donat la raó als vostres detractors. És natural. Mica en mica l’empenta inicial s’ha anat esvaint. La gent tenim feina i els compromisos inicials fets amb abrandament i fe es van diluint amb el pas de les setmanes. La gent es cansa i ens adonem que no és tan fàcil organitzar un Espai pels somnis tal com l’havíem imaginat. De vegades l’organització col·lectiva i assembleària porta conflictes i malentesos. És molt més còmode anar a la contra que gestionar la complexitat del dia a dia. I es perd pistonada. La gent no s’acaba de comprometre.

I quan, inevitablement, arriba l’hora de desallotjar l’Espai dels somnis, a la policia els resulta tan fàcil de fer-ho, com fàcil us va resultar a vosaltres ocupar-lo fa dos anys i mig. No hi havia forces per defensar-lo.

Entenc l’emprenyament i les ganes de revenja i la sensació d’injustícia i les frases altisonants i els eslògans i tota la cerimònia i el llenguatge de lluita radical on us sentiu més còmodes. Era d’esperar una manifestació com la que vau fer el passat divendres. I d’altres que en vindran. Esteu en el vostre dret, naturalment. I jo us hi acompanyaria, per la mica de rebel·lia que encara dec conservar, malgrat els anys.

Ara: quan una manifestació s’acaba amb destrosses i pintades i llançament de pintures a bancs, aparadors i façanes perdeu tota la raó que pugueu tenir. La llavor que porteu dintre ha de ser la de la pau, el diàleg, la defensa de les postures amb la paraula, no amb la pintura i el vandalisme. No, nois, no. Si aquest és el Somni que em proposeu, no m’hi trobareu. D’aquesta manera, no. 

14 Comentaris

S

Somnia truites

igd

11 de maig 2016.17:53h

Respondre

De les okupacions, i d’aquesta en particular, m’atreu la crítica radikal a la sacralització de la propietat privada que fan les nostres lleis. Tot i així, estic d’acord amb en Jaume que... Llegir més “pintades i destrosses” (que no les he anat a veure) us lleven raó. A part de treure valor a la pau i la paraula com a mètode, té el punt de defensa d’una propietat privada (i sagrada) del col·lectiu “espai dels somnis”.

De la mateixa manera que mentre construíeu (somnis) retratàveu a l’església, encara queda molt per retratar a IGD. Visquin els somnis constructius.

R

Roser Penyes

10 de maig 2016.08:39h

Respondre

Quan jo tenia setze anys anava a uns locals (generalmet a un soterrani que algú havia llogat o dels pares d’algú) que l’havia adequat amb llumetes i sofàs i hi muntàvem ”guateques”.... Llegir més Després va venir l’època ”hippie” i es van posar de moda les masies (que algú pagava amb un lloguer de quatre peles) on els joves podíem fer la nostra sense haver de justificar res a ningú. Eren llocs molt senzills però habitables. No els recordo pas com uns llocs bruts i deixats com estava ’L’Espai dels Somnis” l’altre dia que hi vaig treure el cap per la finestra (a la planta baixa i oberta des de dins voluntàriament) en passar-hi pel davant .

E

Elvira

Igualada

9 de maig 2016.22:24h

Respondre

Completament d’ acord amb l’ article de Jaume Farrés.

P

Pepitu

Igualada

9 de maig 2016.17:53h

Respondre

Senyor Farrés,

Trobo important dir que qualsevol espai durant 7 anys, on de cop s’hi fa activitat (amb major o menor mesura) i de forma completament autogestionada ja és una bona noticia per... Llegir més a la ciutadania, i per la ciutat d’Igualada.
No és més activitat la que s’hi fa en altres espais de la ciutat (completament necessaris per cert) ni amb més qualitat. Simplement el col.lectiu que va portar a terme aquesta acció va trobar oportú enfocar-lo cap a un tipus de target que a la ciutat sembla que no hi te cabuda, alla si feien diferents coses, assemblees, magatzem per diversos col.lectius, reunions, tallers, amb un o altre perfil ideologic però si feien.
Li demano un favor, no els condemni tant rapidament. Són gent, joves, que estan molt implicats en aquesta ciutat, que participen d ela cultura popular, de la festa major, de la vida política, de la solidaritat i la cooperació internacional d’aquesta ciutat cap a altres pobles del món, i amb articles com el seu, només fa que desanimar-los a seguir pensant i desenvolupant pensament crític i treu les ganes d’engegar projectes col.lectius a la ciutat.

Li demano que participi d’algun col.lectiu autogestionat i que no funcioni a cops de subvenció, veura lo dificil que és tirar endavant una iniciativa d’aquestes caracteristiques.

En un altra sentit, és important remarcar que 4 ous de pintura NO SÓN VIOLÈNCIA.
I no són violència, perquè l’autentica violència és veure com un edifici sigui quina sigui l’activitat que s’hi faci, és tapiat i condemnat a molts més anys sense activitat.
Violència és veure com fan fora agent de casa seva i com tot i l’organització ciutadana (per cert, la PAH Anoia, col.lectiu que agrupa a més d’un centenar de ciutadans(ciutadans, sí, que sembla que per alguns la ciutadania va lligada al pedigri...) s’hi ha reunit durant casi bé dos anys alla, sense espantar-se ni deixar de sentir-se comode...) és completament ignorada.
Violència és no trobar feina a la ciutat, i veure com el seu alcalde no para de repetir que som la millor ciutat del món en tot, amb l’única garantia de trobar feina durants tres dies a l’any i amb condicions de precarietat.

I miri. Ja ho trobo bé que hi hagi gent que impulsi accions que facin moure consicències. Si no ho fan ells, amb ”igualadins de bé” com vd no avançem enlloc (bé, sí, a seguir arrosegant una ciutat de cognoms i opinolegs).

P

Pol

Igualada

10 de maig 2016.00:04h

Per començar, tu Pepito, ni deus conèixer el Jaume ni deus llegir els seus articles. Perquè si te’ls haguessis mirat per sobre no hauries fet aquest comentari.

Llavors, què és i... Llegir més què no és violència. Podem anar al diccionari i buscar-ho. En tot cas, què està ben fet i què no? Ocupar il·legalment un espai buit amb objectiu d’enriquir la ciutat socialment i cultural pot ser molt discutible i es pot debatre amb raons molt convincents a favor i en contra.
Ara bé, fer actes vandàlics de qualsevol mena no està bé. A banda que és una forma de desacreditar-te, ja que demostres que amb el diàleg, el debat i la paraula no arribes als teus objectius i que per tant necessites recórrer a fets vistosos, irats i furiosos, lluny de l’objectiu de pau i benestar que crec que tots els ciutadans volem.

I un parell de coses més: el que més em preocupa de tot plegat és la falta d’acceptació d’altres opinions que noto en algunes de les persones implicades en l’ocupació del casal. I també em preocupa (i molesta) el fet que tots els que no estan d’acord amb l’ocupació entren al sac dels ”conservadors” o dels ”igualadins de bé”.

M

Marta

Igualada

9 de maig 2016.14:09h

Respondre

Jaume,
no podies resumir millor el que molt ciutadans pensem.
Gràcies

PD: I per cert, Moha Vidal...si ”total és una tarda de neteja”, potser que ho netegin el que ho van embrutar... Llegir més .
Total, només és una tarda...

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

9 de maig 2016.10:38h

Respondre

Tot plegat un exemple de que la fam al món i ”les ”violències” que hi ha en aquest societat” ho justifica tot.

S’han passat tant temps somiant i han actuat amb tanta arrogància que... Llegir més han perdut inclús l’oportunitat de negociar que tenien mentre okupaven.
Ara han perdut aquesta oportunitat.

L’altre dia comentàvem amb uns amics que hem estat en diferents entitats que totes ens havíem buscat un local legalment, gratis o pagant i havíem fet front a les depeses de manteniment de l’espai.

Igualada deu tenir unes 600 entitats amb més menys activat i totes elles es paguen les seves despeses i treballen des de fa anys, dècades en molts casos. Però és clar, ara sembla que com que hem descobert que hi ha fam al món les coses canvien i l’argument va be per okupar els que ens sembli i és clar, davant la fam del món i altres violències costa defensar altres coses.

Jaume, tot i que no coincideixo tant en que ”la justificació era raonable” si que comparteixo el diagnostic i la reflexió que fas. La fam al món no justifica embrutar una façana.

L

Laura

Igualada

10 de maig 2016.11:29h

Senyor Pep Solé, li perden les formes. Vosté escriu amb ràbia continguda, barreja conceptes i personalitza els problemes contra persones, a l’esquena, no va gens de cara. Es llegeix entre... Llegir més línies. Deixi anar tot el que porta a dins clarament i deixis d’històries., va home va!!!
Estic totalment d’acord amb la Mireia, ni idea!!

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

11 de maig 2016.11:00h

Laura d’Igualada, m’acuses de no anar ”gens de cara” i ho fas posant només Laura (ves a saber si és el teu nom i sense foto?
No hi ha més preguntes senyoria
No mereixes altre... Llegir més comentari

P

Pepitu

Iguarrada

12 de maig 2016.10:08h

Pep jo la veritat és que no se perquè tnes la necessitat d’opinar sobre l’Espai pels Somnis... I estic completament d’acord amb la Laura.

A

Albert

IGUALADA

9 de maig 2016.10:15h

Respondre

Magnífic article Jaume Farrés.
Gràcies per il·lustrar amb bondat i imparcialitat el què molts igualadins i igualadines pensem.
Gràcies.

J

Joan

Igualada

9 de maig 2016.09:51h

Respondre

T’ofereixes voluntària per anar-les a netejar tu si es una tarda de neteja? Que sigui ”total una tarda de feina” us dona raó i dret a fer-les?

X

Xavier Badia Cardus i Montserrat Roca

Igualada

9 de maig 2016.09:00h

Respondre

Jaume, les teves paraules expressen molt bé el que nosaltres pensem. Gràcies

M

Moha Vidal

9 de maig 2016.08:13h

Respondre

Si us indigna tant unes pintades (que total, és una tarda de neteja), no sé com podeu soportar les ”violències” que hi ha en aquest societat. De tots colors, per a tots, de moltes formes.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.