El Teo va a Kènia, Cuba, Japó, Jordània, Perú, Mèxic, Equador, Brasil...

...i fins a 25 països, entre 2007 i 2010, segons consta en l’informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya en què se l’acusa de malversació de fons públics en el transcurs d’aquests viatges. Aquesta notícia ha estat prou divulgada i comentada els darrers dies.

Jo no jutjaré (perquè no sóc jutge) l’alcalde de Montbui ni el declararé culpable abans d’hora de les acusacions que se li fan. El que qüestiono i m’escandalitza no és qui ha pagat els gintònics o els safaris o les visites fora de programa. El que m’indigna i trobo denunciable és que un organisme (en principi) lloable, amb intencions humanitàries i objectius de lluita contra la pobresa al món, promocioni, accepti o toleri que el seu president faci aquests grans viatges i els hi pagui.

És necessari que el president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (sigui l’alcalde de Montbui o sigui el Sum-Sum Corda) faci 25 viatges com aquests per participar en fòrums, conferències, esdeveniments, pessebres i congressos que no treuen cap a res? Una part dels diners que els ciutadans posem en aquest fons (perquè els posem els ciutadans, aquests diners) han de destinar-se a pagar un viatge a Trujillo (Perú) per participar en un seminari sobre “democratització” o anar fins a Nairobi (Kènia) per participar en un fòrum sobre “governs locals” un tema apassionant i transcendental pel futur de la humanitat? És necessari que l’alcalde de Montbui es deplaci fins a Cuba per participar en un esdeveniment sobre “cooperació descentralitzada”?

El món hauria anat pitjor si aquest il·lustre alcalde i possible expert en cooperació internacional s’hagués perdut algun d’aquests viatges o hagués participat per videoconferència en la cimera de torn, o hagués enviat per escrit una ponència o hagués llegit les conclusions dels congressos on participava per internet?

El nostre país (entenguem-nos, Catalunya), reclamava que el president del FCCD estigués present en totes les Fires, Seminaris, Fòrums d’un cap a l’altre de la terra? I els ciutadans de Montbui, volien que el seu alcalde fes aquests viatges (pagats) en nom del poder que li van donar els ciutadans? I el mateix personatge (a qui no tinc el gust de conèixer) no es qüestionava res del que estava fent?

Tornem-hi. El problema no és la factura de la discoteca, els souvenirs o algun sopar extra... això ja farà el seu curs. El que desacredita el personatge i, el que és més greu, la institució és l’aprofitament “legal” del càrrec (obtingut en segona instància, com tants d’altres) amb finalitats que no semblen lluny del profit personal.

Ara bé. La culpa és nostra. Per no fiscalitzar. Per creure’ns les coses que ens diuen i no demanar contrapartides i papers. Per permetre l’existència d’organismes com aquest (i tants d’altres) que tenen una existència opaca, poc visible, que dóna ales (mai millor dit) a algun espavilat amb pocs escrúpols.

Això sí: presumpció d’innocència!

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.