Dijous, 3/3/2011
590 lectures

La Vanguardia en català

Quan vaig llegir la noticia a l'Anoiadiari no me la vaig acabar de creure, fins que el diumenge 27 de febrer (el dia que començo a escriure aquestes ratlles) la pròpia Vanguardia ho confirmava amb un article del seu editor el Comte de Godó. El dilluns 28 de febrer des de l’emissora RAC 1, propietat del grup han anat difonent la notícia i donant detalls del projecte. Efectivament, sembla que la Vanguardia es publicarà també en llengua catalana a partir del mes de maig, després de 130 anys d’existència. Durant els dos mesos que falten aniran presentant el producte en diverses ciutats del país i fent la campanya de màrqueting i difusió.

Em sembla que des que tinc ús de raó i una certa consciència nacional i lingüística sento parlar de la possibilitat i la necessitat i el desig que un diari tan emblemàtic, sòlid, prudent, seriós, com és la Vanguardia es publiqués en català. S’havia proclamat moltes vegades que aquest país no seria normal fins que la Vanguardia no s'edités en català.

Hi havia hagut intents, anuncis frustrats, globus sondes, projectes tancats en calaixos! Ja fa molts anys, quan el Periódico va fer l'aposta valenta de llançar el diari en dues edicions, una en català i l'altra en castellà, semblava que la Vanguardia acabaria fent el mateix, però s’hi ha resistit fins ara. Doncs bé: tot i que ha tardat, aquesta és una magnífica notícia. Ja devem començar a semblar un país normal.

Repeteixo: és una magnífica notícia pensar que a partir del mes de maig, quatre diaris nacionals sortiran en català: l’Avui, el Periodico, l’Ara i la Vanguardia. Aquests quatre s’han de sumar a la multitud de diaris locals o comarcals en català que, de moment, encara resisteixen. I a les publicacions digitals com les que esteu llegint que han fet el seu forat en l’àmbit comunicatiu.

De vegades els catalans ens queixem de vici. Tenim tendència a buscar l’enemic fora de casa (és veritat que moltíssimes vegades l’hi trobem). I les coses sembla que sempre les facin malament els altres, que es conxorxen per anar contra nosaltres. Ara no és hora de queixes. Ara és hora de demostrar que, com a poble, volem tenir la possibilitat de llegir premsa en català. I només la tindrem si som capaços de defensar-la i de fer-la viable econòmicament. Volíem la Vanguardia en català? Doncs ja la tenim aquí. La població haurà de donar-li vida. A aquest i als altres diaris que van ser més valents i arriscats.

Ens mereixem prensa en català si realment la consumim. Em penso que el ventall ideològic de la premsa en català a partir del mes de maig serà prou ampli i plural perquè qualsevol sensibilitat s’hi senti representada. Ja no hi ha excuses: demano, animo, proposo, convido i esperono a tothom a fer un acte cívic, conscient i militant de consumir (només) premsa en català. Perquè la nostra nació té en la llengua el seu element d’identitat essencial. No podem frivolitzar amb això. Tal com estan les coses ens haurem de defensar nosaltres sols. A la catalana, que vol dir pagant-nos-ho de la butxaca.

Perquè, desenganyem-nos, aquest país no serà realment normal fins el dia que la Vanguardia NOMÉS surti en català.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.