Divendres, 22/9/2017
395 lectures

“El amante doble” de François Ozon Identitats trencades

"El amante doble" de François Ozon, inspirada en la novel·la "Vides bessones" de Joyce Carol Oates, sota el pseudònim de Rosamond Smith, ens presenta a la jove ex-model Chloé (Marine Vacth), un personatge trencat, carn de divan de psiquiatre. Una jove solitària, tan atractiva com vulnerable, que inicia tot seguit una relació amb el seu terapeuta, Paul (Jeremie Renier).

Però l'equilibri i l'estabilitat guanyada amb Paul desemboca aviat en una relació triangular ben retorçada. Chloé viurà escindida entre dos homes, el seu marit i el germà idèntic d'aquest - interpretats ambdós pel mateix actor, Jérémie Renier –. D'aquí neix precisament el títol original del film amb una jove dividida entre els dos germans bessons i psiquiatres, aparentment barallats, i de caràcter i maneres antagòniques.

Ozon difumina els contorns de la verdadera naturalesa psíquica de la noia en una atmosfera presidida per la sospita i l'ambigüitat. Un clima d'enrariment general que compta amb una elegant i sumptuosa posada en escena, recolzada també en l'actuació d'aquest personatge femení increïble i magnètic, que desprèn tant erotisme com torbació, traspuant una vida trastornada.

La realització d'Ozon ens deixa una peça hipnòtica, en què l'espectador queda atrapat tant en la teranyina mental de Chloé com en les mateixes imatges, amb moments que multipliquen a la protagonista gràcies a l'ús de miralls. O la rellevància que pren el mateix treball de la noia en un museu d'art modern, en què ella apareix integrada en el mobiliari, com mimetitzada en l'entorn, en què l'art abstracte esdevé també un espai buit amb unes formes exposades inconcretes, marc propici pel sorgiment de malsons, gestació de terrors.

Aquesta trama enrevessada resulta un laberint perfecte per on deixar-se perdre. I Ozon ho fa adoptant el format d'un film d'intriga psicològica, on conviuen les obsessions i les ombres del dubte d'arrel hitchcockiana, però posat al dia pel to més malaltís i pervers de David Lynch. Però on perviuen també imatges extretes directament del cinema de por de Polanski, concretament "La semilla del diablo", ja que l'ingredient fantàstic esdevé també un ingredient nuclear en el film. La invocació polanskiana es fa a través de cites i instants, més enllà de l'analogia de rostres i pentinats que es produeix entre Chloé i el personatge interpretat per Mia Farrow al film de Polanski.

El film d'Ozon recupera en un paper secundari a Jacqueline Bisset i ens deixa un treball doble extraordinari de Jérémie Renier, que roda per tercera vegada amb Ozon. Però sobretot se'ns permet redescobrir a Marine Vacth, una actriu que repeteix amb Ozon després de "Joven y bonita" (2013), regalant-nos un paper digne d'elogi mentre s'exhibeix com un autèntic animal cinematogràfic.

1 Comentaris

P

Pilar Salat Agramunt

Igualada

22 de setembre 2017.08:45h

Respondre

Bona pelicula i excel·lent critica!
Recomanable!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.