Divendres, 5/2/2016
660 lectures

Caiguda del cel: “Carol” de Todd Haynes

El realitzador nord-americà Todd Haynes retorna amb “Carol” al sofisticat melodrama d’època en un registre molt semblant a l' exhibit en l’exquisida “Lejos del cielo” (2002) per retratar de nou relacions afectives desestabilitzadores en entorns hostils. A partir d’una novel·la de l’escriptora Patricia Highsmith, Todd Haynes desplega l’artilleria pesada de la bellesa i el lirisme per dibuixar amb la seva càmera un melodrama pretèrit d’amors desbordants, explicat en forma de flashback i amb un tractament estilístic sumptuós.

“Carol” està ambientada a la dècada dels 50 als Estats Units en època nadalenca i en ella s’explora una intensa història d’amistat i amor femení protagonitzada per una dona madura rica, Carol (Cate Blanchett), i una jove dependenta d’uns magatzems, Therese (Ronney Mora). Enmig de l’atracció irrefrenable i desafiadora que sorgeix entre les dues dones, i que trastoca les convencions socials del moment, Carol viu alhora un enconat enfrontament amb al seu marit, Harge (Kyle Cahndler), per la custòdia de la seva filla.

“Carol” retrata un corprenedor amor lèsbic bressolat per una preciosa música de Carter Burwell, que ens du a evocar les sonoritats de Philip Glass a “Las horas” (2002), un altre film agermanat amb aquest. L’extrema elegància i delicadesa de “Carol” la converteix en una preciosa joia cinematogràfica que, de moment, ja ha acaparat nombroses nominacions als Oscar. I transcrivint les exultants i boniques paraules que Carol adreça a la inesperada irrupció de la jove Therese en la seva vida, podem definir aquesta majestuosa pel·lícula com “caiguda del cel”.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.