Divendres, 12/5/2017
311 lectures

Retrat de Dama: “Lady Macbeth” de William Oldroyd

El film britànic “Lady Macbeth” de William Oldroyd és una adaptació de l’obra homònima de l’escriptor rus del XIX Nikolái Leskov, a partir de la tragèdia clàssica de Shakespeare, “Macbeth”.  La Lady Macbeth del títol aquí és Khaterine (Florence Pugh), dona jove sotmesa, menystinguda sota l’arbitrarietat del seu marit, després d’un casament per conveniència i sense amor. Katherine, avorrida i fastiguejada, se sent atreta per un rude i viril home del servei, relació finalment consumada en adulteri.

Katherine s’erigeix en el prototip de la dona infidel del dinou, que no es resigna al seu rol subsidiari, i enceta un camí de reivindicació que aquí passa per la violència. La Lady Macbeth de Shakespeare és una cobdiciosa conspiradora en l’entorn de la cort reial que arrossega al seu dubitatiu marit per la pendent del crim per assolir el poder absolut del regne.

Però aquesta Lady Macbeth, igualment pèrfida, és aquí una dona esclavitzada en un entorn domèstic, part d’una societat estratificada i patriarcal, que vol desfer-se dels entrebancs que l’impossibiliten per gaudir de l’amor i la passió que sent envers el seu amant. Preval un rerefons de component més romàntic i passional, que mena vers la progressiva transformació d’una dona innocent i obedient en una dona guerrera, que vol assumir un paper dirigent en la seva vida, encara que passi pel camí de l’assassinat.

Cineasta debutant, provinent del teatre, Oldroyd imprimeix un to auster, espartà, abstracte quasi, que treu un profit immens d’un minimalisme i una geografia d’espais buits en la casa pairal. Una realització on predomina una evident sensació d’estatisme i de rigidesa, gràcies a plans fixos i moments quiets, que li escau d’allò més bé a un film d’atmosfera tancada i claustrofòbica.

Pel·lícula d’interiors que juga també la carta d’una ambientació rural, que apareix feréstega i salvatge, encomanant-se també de l’ambient opressiu i asfixiant de la atmosfera de la casa, entre murs. En aquest marc natural del camp britànic, així com l’època reflectida, segle XIX, la seva visceral i trastornada història romàntica ens condueix també al clima melodramàtic, enterbolit i malaltís de “Cims borrascosos” d’Emily Bronte.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.