Dilluns, 9/11/2015
2081 lectures

L'angoixant perversió de la democràcia

Si no llegeixes els diaris estàs desinformat. Si llegeixes els diaris estàs mal informat. (Mark twain)

M'ha vingut al cap aquesta citació que circula pel FB, en saber que el prestigiós New York Times ha posat un article en portada la qüestió del control polític dels mitjans a Espanya.  A la vegada es fa ressò de l'informe del Institut de Premsa Internacional (International Press Institute) que vetlla per la llibertat de premsa, on en essència es diu que la crisi econòmica ha facilitat que el govern del PP amb una voracitat ferotge pel segrest de l'opinió pública, tingui el control real de la gran part de mitjans de comunicació a Espanya, tant estatals com privats.

Està clar que el vot és una opinió, per tant l'objectiu del poder que es legitima pel vot és controlar el que opinen els votants. Triar els titulars de premsa, ràdio i televisió,  i destriar  les notícies que són notícia de les que no ho poden de ser.  Fer editorial en lloc d' exposar fets, quan no manipular, deformar, falsejar el contingut o inventar directament les notícies per fabricar dins la ment del ciutadà  la "realitat" que convé en cada moment. En definitiva, crear estats d'opinió favorables als interessos de l'oligarquia (el binomi capital/polític, per simplificar) que s'asseu al capdamunt de la jerarquia piramidal socioeconòmica del país.

Diuen que a votar s'hi ha d'anar llegit, però ¿què llegir en un entorn on els grans grups mediàtics estan de genolls davant dels bancs que suporten els seus deutes enormes i la seva mateixa existència depèn de la voluntat d'aquests? ¿Què llegir,  escoltar o veure per conèixer i entendre la realitat quan la llibertat dels mitjans és una broma i estan colonitzats per pseudo-periodistes al servei de l'establishment que en són els amos? Potser sí que val més creure que sempre ens quedarà Internet!,  ¿Segur?.

Recordo fa alguns anys - quan el CGPJ, el  Suprem i el TC  encara no eren seus del tot-  com amb perplexitat innocent veia publicar en un petit requadret imperceptible i somort la notícia  que el tot poderós Botin (DEP) havia estat condemnat a presó per frau fiscal, i algun temps més tard, de manera encara menys notòria, la concessió de l'indult. ¿Com pot ser -pensava- que una notícia de portada tingui menys atenció que l'última barrabassada d'algun futbolista de segona? La ingenuïtat em demanava tenir fe i rebutjar tota explicació amb pudor de teoria de la conspiració, però també em semblava que faltaven peces al trencaclosques.

Ha hagut de ser en aquest període tan atziac des que l'independentisme va deixar de conformar-se a ser només una idea romàntica per voler existir legítimament com una opció tangible, que hem pogut ser plenament conscients de la descarada utilització dels mitjans públics i privats per manipular.  És com a mínim angoixant ser testimoni de fins a quin punt els valors i llibertats  democràtics són només una qüestió d'attrezzo, un decorat de cartró pedra quan es tracta d'evitar, costi el que costi,  resultats no desitjats pels qui tenen el poder real.  

Reconeguem que la nostra disposició -en general- per qüestionar la versemblança del que diu el telenotícies ha estat sempre molt petita.   ¿Quantes persones coneixeu que d'aquella manera tan natural et fan servir d'aval per garantir la veritat de qualsevol notícia que l'hagin dit per televisió?. - Aaah!..., doncs bé que ho han dit per la tele!, eh ?- El poder a Espanya ho té tan clar que no es molesta a dissimular gens ni mica. És totalitarisme pur i dur.

La història ens recorda que  Hitler va establir un ministeri "d'Il·lustració Pública i Propaganda" que va dirigir Goebbels amb l'objectiu d'assegurar que els missatges desitjats fossin comunicats amb èxit a través de l'art, la música, el teatre, les pel·lícules, els llibres, la ràdio, la premsa i els materials educatius. Quan Hitler va assumir el poder el 1933, a Alemanya hi havia quasi 5.000 periòdics en circulació dels quals només un 3% eren nazis. En pocs mesos van desaparèixer, a més del sistema polític multipartidista, centenars de periòdics produïts pels partits proscrits.  Els nazis van establir el control sobre els organismes de premsa i van utilitzar la ràdio, la premsa i els noticiaris per atemorir la població davant un hipotètic aixecament comunista, canalitzant la por per fer acceptar mesures polítiques que van suprimir les llibertats civils i la democràcia.

Evidentment no som en aquell moment històric, però tinc la sensació que en certes consignes de comunicació que avui se'ns apliquen hi ha patrons reconeixibles, ¿no us ho sembla?

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.