Dimecres, 30/11/2016
2063 lectures

El Cementiri mal cuidat

El ple de l’Ajuntament d’Igualada ha demanat que la Generalitat catalogui el Cementiri Nou de la ciutat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). És una bona iniciativa que dotarà l’obra d’Enric Miralles i Carme Pinós d’una catalogació que ja tenen la Basílica de Santa Maria, les portalades medievals, l’Ermita de Sant Jaume i la Igualadina Cotonera. A proposta d’un conseller amb sensibilitat per la cultura com és Santi Vila, la ciutat ha fet aquest pas que esperem que sigui correspost per la Conselleria que encapçala el mateix Vila. Ara bé, crec que la Generalitat no hauria de donar la catalogació de BCIN al Cementiri fins que la ciutat no aprengui a tractar-lo com a tal. I, en aquest sentit, hi ha deures a fer.

Abans de seguir, alguns apunts per posar de relleu l’abast de l’obra: el Cementiri Nou és un conjunt arquitectònic contemporani referent arreu del món. Tot i l’habitual brama  que Igualada és la millor del món en un munt de coses, probablement el Cementiri Nou sigui el referent més internacional que té. Només cal apropar-se on descansa Miralles i veure inscripcions de record que s’hi han fet en un grapat d’idiomes. L’obra és premi FAD d’arquitectura i la seva maqueta es troba al fons d’art del Museu MoMA de Nova York.

Si de veritat Igualada creu que el Cementiri Nou mereix ser un Bé Cultural d’Interès Nacional, que ho mereix, el primer que ha de fer la ciutat és donar-li un tractament a l’alçada. Només cal anar-hi a passejar una estona per veure com la puresa arquitectònica del projecte ha estat tacada amb la incorporació d’elements que no li són propis i que l’empastifen. El primer que caldria fer és que l’Ajuntament deixi d’utilitzar les parets del cementiri com una cartellera. A ningú se li acudiria enganxar cartells amb precinte a les parets de la Pedrera, oi? Doncs a les del Cementiri Nou això tampoc pot passar. En segon lloc, seria bo retirar les torretes que desvirtuen les “escletxes al terra” que representen els dos trams d’escales que hi ha dins les parets dels nínxols. En tercer lloc, és inadmissible que dins la capella l’Ajuntament hi tingui situats contenidors de matèria orgànica i reciclatge, cosa que es repeteix en diferents punts del recorregut. En quart lloc, caldria que es replantessin tots els arbres que falten al “riu de sediments” que hi ha entre les parets de nínxols”. En cinquè lloc, estaria bé retirar els bancs convencionals que van ser instal·lats en diferents parts del conjunt arquitectònic i que no tenen res a veure amb l’obra dels arquitectes. Si hi calen bancs, que hi calen, que se’n facin uns a joc amb el conjunt. I en sisè lloc, estaria molt bé retirar el fanal que hi ha a la plaça d’entrada perquè desdibuixa tot el que allà hi ha representat.

A més de tots aquests elements materials, és urgent fer un treball de pedagogia perquè els igualadins valorin el Cementiri Nou com una obra icònica i no només com un espai on enterrar els seus morts. El resultat més tangible de la poca comprensió que ha tingut l’obra és el fet que no s’hagi complert el desig dels arquitectes d’uniformitzar els nínxols (“tots som iguals davant la mort”) amb una placa creada expressament per l’obra a base de ferro i marbre. Un altre resultat de la poca comprensió és que hi ha qui ha envernissat el ferro d’alguns panteons, cosa que xoca amb el propòsit dels arquitectes d’utilitzar materials on es notés el pas del temps com és el ferro rovellat, per assimilar els elements del cementiri amb el cos sense vida que també nota el pas del temps. Una de les moltes metàfores i interpretacions de l’obra. Veient tot això, seria necessari que al costat de la petició perquè el Cementiri sigui BCIN, l’Ajuntament adoptés el compromís de crear un protocol d’ús i protecció de l’obra.

D’altra banda, cal recordar que el Cementiri Nou és un projecte inacabat i que queda tot un carrer de nínxols per construir. A falta que es completi quan la ciutat ho necessiti, sí que tocaria reclamar que, almenys, s’acabi el que hi ha construït. Cal finalitzar la capella perquè aculli funerals però també perquè sigui un espai polivalent on fer-hi activitats culturals que ajudarien a socialitzar molt més l’obra d’Enric Miralles i Carme Pinós entre els igualadins.

A l’espera del pla de promoció i interpretació del Cementiri anunciat per l’Ajuntament fa dos anys i del qual no s’ha sabut res més, tothom qui vulgui aprofundir sobre el significat del Cementiri Nou, pot fer-ho en aquests enllaços, tot i que remenant per internet n'hi ha molts més: Proyecto Nuevo Cementerio de IgualadaCementerio de Igualada: ¿Fin del camino? ¿Lugar de paso? ¿Punto de partida? / Li Cimentiere de IgualadaLa mitad invisible / Apunts per descobrir el significat del Cementiri Nou. Conèixer la poesia que amaga el Cementiri Nou, amb metàfores i un constant diàleg entre la via, la mort i la naturalesa, és el primer pas per valorar-lo com es mereix. Siguem dignes de l’obra que tenim. I si som els primers a donar un tracte digne al Cementiri, aleshores sí: que la Generalitat atengui la demanda de catalogar-lo com a BCIN.

Altres articles de Jordi Cuadras

12 Comentaris

P

Pere

1 de desembre 2016.14:03h

Respondre

Jordi sempre tan concret i exhaustiu. Fas b de preocupar te’n Perke tots un ratera l altre i anirem per... Quedar-nos per sempre i es bo k estigui ben cuida’t.

H

Henar

Igualada

1 de desembre 2016.12:00h

Respondre

Molt bon article! Tenim la sort de tenir un refernt arquitectònic a la ciutat, d’on sorgeix una idea de la vida, de la mort, d’una visió diferent del tradicional. Moltes persones que hi són... Llegir més enterrades van triar el cementiri per que trencava en els esquemes d’allò més convencional. Així doncs, el paper del vius ha de ser respectar la obra en el sentit estricte de com ha estat pensada que ho fos, sino tot perd el seu sentit últim.

F

Francesc

Igualadap

30 de novembre 2016.19:03h

Respondre

Perke buleu tornar posar el ferros tan ke van lluita per treules no penseu numes vusaltres el pople tanbe te las sebes opinions no vulen el ferrusrespecteu i esculteu al ciudatans els tenpes de la... Llegir més dictadura ya saacab

X

Xavi Grados

30 de novembre 2016.17:37h

Respondre

Xapó l’escrit Jordi, és molt necessari cuidar i mantenir l’obra artística de Miralles a la nostra ciutat.

R

Roser Penyes

30 de novembre 2016.14:06h

Respondre

Que Déu t’escolti, perquè em sembla que els homes (i dones, faltaria plus) ...

J

Joanma

=ada

30 de novembre 2016.11:59h

Respondre

Aquest article sobre el cementiri nou esta molt be. A veure el dia que parles del cementiri vell i del vehicle municipal que hi ha aparcat sempre a dins. Deu ser que el encarregat del cementiri no... Llegir més troba aparcament a fora i el deixa a dins. Ho trobo inaudit.

D

Daniel Vilarrubias

Igualada

30 de novembre 2016.09:09h

Respondre

Això dels deures per fer i pendents en temes de patrimoni em sona...vejam...ara no recordo exactament en quin àmbit...un tema de festes...podria ser la festa Major...? o encara alguna altra en... Llegir més dates nadalenques?

PD: què punyetes hi fa la maqueta al MOMA? Com hi ha anat a parar? Les declaracions són fum si no van lligades a un reconeixement intern i local, rabiosament local.

A

Anomim

Igd

30 de novembre 2016.18:00h

Gift of Benedetta Tagliabue on behalf of Miralles Tagliabue-EMBT, Arquitectes Associats, S.L.

E

Esteve

30 de novembre 2016.09:03h

Respondre

Quina rucada d article! De veritat ARA ”l’art” pasa per damunt la dignitat i rituales DELS vius cap als seus morts? Tambe es incivic fer rituals que molesta l obra de 4 pijus? L ajuntament... Llegir més que faci el que toqui, pero a la gent deixeu nos respectar els nostres morts a la nostra manera, no segons la idea d un arquitecte

d

dolors

1 de desembre 2016.09:14h

L’has clavat!

A

Anònim

1 de desembre 2016.10:33h

Suposo que et refereixes a les làpides. Segons la idea de l’arquiecte totes són ”personalitzables” (tipus de marbre, escrit, lletres, etc. Vaja, el de sempre) però col·locades en un marc... Llegir més inclinat de ferro rovellat (acer cortén) que uniformitza i va a joc amb les traces del cementiri. Si us hi fixeu, n’hi ha algunes que han seguit aquesta idea.

S

Samuel

Igualada

1 de desembre 2016.16:15h

Primer de tot dirte que és arquitectura, no art, no vas parar molta atenció a les classes. Segon, que els ’4 pijus’ deus voler dir l’obra de dos dels arquitectes més importants a nivell... Llegir més mundial, perque tu segurament ho entenguis, serien el Xavi Hernandez del Barça, ara si que ho entens? És l’obra que s’estudia a les grans universitats d’arquitectura, sí, és una total maravella i una gran pena que no siguis capaç de compendre-ho, ni tu ni molts altres.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.