Dimarts, 19/8/2014
822 lectures

Festa Major abans del nou curs

Igualada ja està de festa gran: és Festa Major! Carrers i places es transformen en un gran escenari a cel obert per gaudir d'un extens programa d’actes per a grans i petits. En aquesta transformació resideix una de les màgies més grans de la Festa: pel munt de gent que hi ha, per l’engalanament dels balcons i carrers o per les hores poc convencionals en què hi voltem, gaudim d’una ciutat diferent a la que veiem durant la resta de l’any. Els igualadins i igualadines ens fem nostre, més que mai, l’espai públic, l'espai que ens vertebra, per ser-hi intensament durant vuit dies. I un cop ha passat, aquests mateixos referents espaials ens serveixen per recordar tot el que hi viurem aquests dies.

Una altra de les màgies de la Festa Major és que dins seu hi ha 39.978 festes majors, tantes com habitants té Igualada. Cadascú de nosaltres barregem els ingredients que ens dóna el programa per fer-nos la Festa a mida. Actes que són imprescindibles, trobades amb la família i els amics, rituals que es repeteixen any rere any i tantes maneres de viure-la que fan possible que la Festa continuï sent el nostre principal (i divers) punt de trobada com a igualadins. No ens coneixem tots però durant aquests dies quedem connectats compartint uns mateixos actes i uns mateixos espais i això és un gran valor.

La Festa Major no només són activitats lúdiques, sinó que també ens brinda la possibilitat de viatjar al nostre passat i conèixer, enguany, des de la història de la Igualadina Cotonera fins a commemorar els 120 anys de la fàbrica de Cal Font, tot passant per la reedició d’una auca del 1952 o l’ exposició de banderes, penons i altres símbols igualadins, per exemple. Tot plegat amb l’edició d’un material gràfic per part de la regidoria de Promoció Cultural molt complert que ajuda, precisament, a fer això: promoció cultural.

Entre gresca i cultura, la Festa Major representa, per a la gran majoria d’igualadins, el final de les vacances. Això sí, per a aquells que n’hagin pogut fer: la quantitat de persones que hi havia aquest mes d’agost al centre de la ciutat cada tarda és el senyal més cruent de la realitat que vivim i del fet que moltes famílies no es poden permetre marxar de viatge o fer alguna escapada. Per a ells, també, hem de fer que aquests vuit dies siguin una gran festa i arrencar-los, malgrat tot, un somriure. Siguem-ne conscients.

Si la Festa Major representa el final de l’estiu, vol dir que és l’avantsala del nou curs. I aquest proper curs 2014-2015 caldrà que l'agafem amb força perquè serà remogut: al mes de maig hi ha eleccions municipals. El curs començarà amb un únic candidat proclamat, ja, i que és el mateix Alcalde, qui sembla que té el camí força aplanat davant l’absoluta inexistència (de moment) d’una alternativa que exerceixi de sa contrapès a falta de només 9 mesos pels comicis.

Un nou curs electoral on esperem que hi hagi un debat seriós sobre la ciutat i, per entendre’ns, ens deixem de comportaments infantils com els que vam veure la setmana passada quan el govern de la ciutat va acusar, via Twitter, de maniobra política del PP el que era una simple i rutinària inspecció fiscal de la Guàrdia Civil al Mercat de la Masuca (que, d'altra banda, ja havia fet dues setmanes abans tal i com realitza a molts mercats d’arreu de l’Estat).

Esperem que aquest baix estil de buscar la confrontació fàcil per distreure el personal no sigui el que regni durant el proper curs perquè Igualada no s'ho mereix i els igualadins encara menys. Amb tot el que hi ha en joc, necessitem que els nostres polítics tinguin mirada llarga, projecte de ciutat, idees i capacitat per confrontar-les sense ser atacats pels nervis ni veure fantasmes allà on no n’hi ha. De moment, però, aquests dies toca festa, ball i rialles.

Que passeu una molt bona Festa Major!

Altres articles de Jordi Cuadras

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.