Dijous, 3/11/2016
5104 lectures

Igualada perd

Finalment Igualada ha quedat inclosa dins l’àmbit de la Vegueria del Penedès després que aquest estiu el Parlament inciés els tràmits per fer-lo efectiu. Tal i com va passar amb l’adhesió a la Catalunya Central, aquest pas s’ha fet sense debat públic a la ciutat. Sense analitzar pros i contres i sense explicar si aquesta és la nostra millor ubicació mirant el futur a 25 anys vista. De moment, en aquest debat hi ha un guanyador: Vilafranca del Penedès, que sap que sense el concurs d’Igualada la seva vegueria no hagués prosperat. També hi ha un altre guanyador: Manresa, que no ha notat gens ni mica la desvinculació d’Igualada de la Catalunya Central. I Igualada què? Hi perd o hi guanya?

Primer de tot, una realitat: amb la creació de la Vegueria del Penedès, es posa el punt i final a la comarca de l’Anoia tal i com l’entenem avui en dia. Els municipis del nord, agrupats en l’anomenada Alta Segarra, ja han anunciat que començaran els passos necessaris per mancomunar-se i poder acabar esdevenint una comarca pròpia per evitar ser posats al Penedès. I atenció: si l’Anoia se separa, Igualada perd comarca, que és el que ara li dóna capitalitat i serveis. Amb aquesta jugada, la ciutat queda en una situació difícil: entra a la Vegueria del Penedès havent perdut una tercera part de la seva comarca. Mal punt de sortida per fer-se sentir i reclamar el que vulgui reclamar.

Era fàcil preveure que això passaria. Per tant, a què estan jugant els polítics de tots els partits i els agents socials i econòmics que han endinsat Igualada en aquesta aventura? Per què ens hi han posat? És un joc en el qual, amb la posició actual, Igualada perd, faci el que faci. Per tant, cal buscar una sortida en la qual Igualada guanyi. La justificació  que cal anar al Penedès perquè així tindrem delegacions territorials del Govern la trobo simple, pobra i molt poc ambiciosa. Del que es tracta és saber en quin àmbit serem més competitius com a territori i quins socis ens interessa tenir per aconseguir-ho.

Sóc dels ferms defensors  que a Igualada li toca estar dins de Barcelona. Cal aprofitar la inèrcia d’una ciutat i una àrea metropolitana capdavantera del sud d’Europa com és Barcelona. Cal aprofitar el fet de tenir un aeoroport, un port i un tren d’alta velocitat a 40 minuts. Si els darrers 25 anys l’àrea metropolitana de Barcelona ha agafat una empenta considerable, algú es pot imaginar quina empenta tindrà d’aquí 25 anys? S’han escrit pàgines i pàgines sobre la tendència global que les ciutats i les àrees metropiltanes cada vegada creixin més arreu del món i agrupin percentatges altíssims de població i, per tant, d’activitat. Veient l’evolució que hi ha hagut i la que vindrà, qualsevol ciutat del món s’enganxaria a això però a Igualada devem ser diferents. Un alt directiu de l’Àrea Metropolitana, en un sopar fa dos anys a Igualada, va dir: “En un món global i a ulls internacionals, per a qualsevol empresa estrangera, Igualada és Barcelona. Aprofiteu que teniu un aeroport i un port de primer ordre a 40 minuts!”.

Analitzem la nostra història: sempre hem tingut lligams amb Barcelona, més que amb qualsevol altra ciutat del país. Analitzem el nostre present: Barcelona és el centre de referència per a la majoria d’igualadins per estudiar i treballar, entre d’altres. I analitzem el nostre futur: volem estar dins o fora d’una de les zones més dinàmiques del sud d’Europa? Volem estar dins o fora dels mapes on es dibuixin infraestructures per a aquest àmbit? Volem estar dins o fora de les decisions que es prenguin en planificació de sòl industrial i inversions per a aquesta zona?

La lluita d’Igualada per projectar-se al futur passa per Barcelona. Perquè posats a ser vassalls, millor ser vassalls de Barcelona que té un pastís més gran a repartir i una rellevant atracció internacional. És una àrea que crea un conjunt d’innèrcies que segur que podríem aprofitar i sortir a vendre’ns amb el concepte “Igualada, porta d’entrada de l’àrea metropolitana de Barcelona”. Si us plau: podem parar un moment a pensar què volem que sigui Igualada d’aquí 25 anys?

Altres articles de Jordi Cuadras

12 Comentaris

S

Sergi

Vilanova del camí

7 de novembre 2016.16:25h

Respondre

És realment necessari abordar aquest debat, que a principis dels 2000 va ser molt viu. Tot i que en el seu dia els grups polítics van donar suport, seria molt bo que un cop avanci definitivament el... Llegir més procés de creació de les vegueries sigui la ciutadania qui decideixi aquesta qüestió, amb un debat previ sobre els avantatges i inconvenients de pertànyer a les diferents opcions territorials.

D’altra banda, no és necessari perdre l’Alta Segarra si es planteja una bona alternativa de funcionament a nivell comarcal. Per població necessiten convèncer a municipis d’altres comarques i potser serà molt difícil. No seria el primer cas a Catalunya que una comarca pertany a diferents supradivisions territorials alhora.

I finalment, un cop s’implantin les vegueries i substitueixin les diputacions, seria l’hora de replantejar el funcionament polític dels consells comarcals. Són una eina purament administrativa, i podria funcionar perfectament sense 33 consellers amb bones retribucions (tot i que realment no suposin una gran quantitat del pressupost d’aquests ens). Crec necessari avançar cap a un consell d’alcaldes de l’Anoia com a òrgan de govern que decideixi les estratègies a mitjà-llarg termini. El funcionament seguiria sent el mateix i es podria oferir el mateix servei. També convindria revisar el sistema d’elecció dels càrrecs polítics de les vegueries (es podria emprar un sistema semblant al de les Juntes Generals a Euskadi sense suposar una gran despesa).

R

Raphanus brassica

Igualada

6 de novembre 2016.20:26h

Respondre

Em sembla molt raonable i coherent. Però aquí hi ha un gran garbuix administratiu que caldria aclarir: Genralitat, Diputacions, Vegueries i Comarques. Calen tants nivells administratius? O que... Llegir més algú m’expliqui quins són els beneficis.

A

Aleix

Igualada

6 de novembre 2016.02:32h

Respondre

Molt d’acord amb el fons de l’article. Al clúster d’empreses TIC i de disseny que som per aquí, i en som unes quantes, crec que ens beneficia més la marca Barcelona per atreure talent, per... Llegir més captar clients i per tenir projecció de futur que no pas veure’ns associats al Penedès.

Ull, però. Entenc que del que aquí es parla amb les vegueries és de buscar eines d’equilibri territorial, és a dir, d’agrupar territoris on assignar pressupostos i executar inversió en infraestructures de manera més o menys coherent. Depenent de qui ho acabi interpretant, a l’àmbit Barcelona no sé jo si la tendència d’inversió centralista acabarà deixant-nos amb les escorrialles, sent l’últim mico perquè el primer pensament sempre serà per a la capital, com fa molts anys que ja ve sent així. Igualada davant de Barcelona és minúscula, davant dels altres municipis de l’àmbit Penedès no ho és tant.

I no és tant si el pastís total a repartir és més gran, sinó si la comarca acabarà rebent les inversions i els serveis públics que es mereix. Aquesta és la batalla real, perquè la ciutat seguirà sent on és i si se’m permet ser una mica iconoclasta, seguirem anant a estudiar a la UPC o a la UB, a Barcelona o a Lleida, sortirem de farra per Barcelona, de tant en tant anirem a comprar a Manresa, i baixarem a la platja a Vilanova i la Geltrú. No ens despistem!

P

Pilar Salat Agramunt

Igualada

3 de novembre 2016.23:21h

Respondre

Bona reflexió Jordi. Arguments sòlids! Totalment d ’acord amb el que dius.

j

josepm ramonjoan

igualada

3 de novembre 2016.19:38h

Respondre

Totalmente d’acord amb el teu plantejament Jordi. Als ulls del món Igualada és ”Barcelona” i disposem d’excel·lents vies de comunicació (llevat el tren per a mercaderies i persones, que... Llegir més pot venir si ho volem de debò) i sobre tot d’espai per desenvolupar (aeroport local derivable a mercaderies per exemple, etc). Amb potencial oferta de sòl urbanitzable dins la Comarca.
I per què el que sembla tant evident no prospera?. Probablement per la visió subjectiva dels polítics locals (pel seu municipi ”maten” i si no fes un cop d’ull a com de be s’entenen dins la ”conca” -quants contractes de recollida d’escombraries tenim, quantes deixalleries per m2, com gestionem el Consell Comarcal, etc-). També hi te a veure la visió localista de molts dels ciutadans de la zona (com costa canviar de segle!! i modificar fronteres)
En resum, l’egoisme -prioritzar l’interès privat sobre el comú- domina l’àmbit de la pressa de decisions. I el que costarà canviar-ho. Per molt estrany que sembli, molts segueixen pensant que millor ”pájaro en mano” (poder local o valor de solar avui) que ”cientos volando” (un entorn més pròsper per a tots els ciutadans a futur). No en va la nostra generació serà la primera que deixarà als seus descendents una societat menys pròspera i més endeutada, hem sigut egoistes fins i tot amb els nostres fills.

m

marraski

3 de novembre 2016.18:07h

Respondre

Totalment d’acord. El preoucupant però és l’actitud i el silenci dels nostres representants. Tant omplir.se la boca amb els mitjons,calçotets... fets a Igualada i ara callats... no ho entenc

M

Marc Cartells

Iguarrada

3 de novembre 2016.15:42h

Respondre

Igualada LLIURE I TROPICAL, NI BARCELONA NI VILAFRANCA NI ESPANYA NI LA TERRA!

A

Antoni

Santa Margarida de Montbui

3 de novembre 2016.15:42h

Respondre

Ara poder, al ser una ciutat de segona, baixa el preu del terreny, el que desencadenaria en una baixada del preu dels habitatges i en conseqüència de la majoria de serveis. Poder el fet de no haver... Llegir més de gestionar segons quines coses també ens resultaria més rendible. S’ha de calibrar la balança i mirar realment qui hi surt perdent. La gran majoria de les persones no som inversors i no especulem amb les necessitats de les persones. Poder, no està tant malament tot plegat.

P

Pau

Igualada

3 de novembre 2016.12:11h

Respondre

Molt bé, la reflexió, Jordi. Estic d’acord que cal pensar quina situació és més favorable per a Igualada. D’altra banda, ser en un àmbit administratiu o altre, no canviarà que continuem... Llegir més estant a 40 minuts de Barcelona i, com apuntes, beneficiar-nos-en. O sí? En quin sentit?

D

Daniel Vilarrubias

Igualada

3 de novembre 2016.11:58h

Respondre

#GRÀCIES Jordi. Qui tingui orelles, que escolti, o Igualada ja haurà perdut.
I aleshores, campi qui pugui del Detroit en miniatura...

p

paio

Igualada

3 de novembre 2016.09:26h

Respondre

Doncs té sentit. Si hem de ser cua de lleó, al menys que el lleó sigui gran.

J

J Rdguez E

3 de novembre 2016.06:27h

Respondre

Jordi la resposta és clara vull que Igualada sigui Igualada. Sense l alta Segarra ni Barcelona. O perquè no la Andorra de Catalunya? . Una comarca petita en un País petit.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.