ICV no sap gestionar la informació i comunicació amb els adherits

Desconec con ho fan altres partits polítics però ICV, en comunicació, és una “mosca cojonera”. Hi ha dues categories, d’acostament al partit, l’amic i l’ adherit. Mentre vas d’amic t’arriba publicitat del partit més de tipus generalista, relacionada amb les campanyes electorals del moment i de l’àmbit que conreïs ; ara bé, quan fas el salt mortal d’afiliar-te (sí, he dit bé, salt mortal) la relació que s’estableix és pitjor què la relació que qui més qui menys manté amb la venda per telèfon o la companyia de telefonia mòbil: Totes dues ens mortifiquen a l’hora de dinar i cada dia.

Les bases de dades d’ICV tenen VINI (virus informàtics no identificats). Segur. Un mateix missatge -convocatòria, nota de premsa, comunicat - pot arribar per vies diferents, massa i molt repetitives: base de dades de l’agrupació comarcal, base de dades provincial, responsable de l’àrea (ex. immigració), grup de dones, presidenta de dones, alguna dona molt vinculada al tema, del Secretari d’Organització, de la Fundació del partit, del responsable de la Fundació del partit, del president de la Fundació, del responsable de comunicació, del coordinador de la revista Treball, del grup municipal del municipi,del grup municipal a la Diputació, del grup de treball al que pertanys, informatius de la tasca de qualsevol que tingui un escó, del grup de joves, de nous fitxatges polítics, d’enllaços que sempre et porten a la pàgina web, de mocions presentades, dels propis Deus (missatges dels líders); també missatges de suport a causes... “vàries”, butlletí govern de la generalitat, butlletí setmanal de la casa, blogosfera ecosocialista, del facebook... Ep! Això només és una mostra. Després tens tot allò que arriba en format paper, cada vegada menys però encara arriba.

Si el missatge és un “missatge estrella” ( participació en manifestacions, nuclears, medi ambient, habitatge, avortament, primàries...) què menys que repetir-lo dos o tres vegades; si és una convocatòria a dies vista què menys que recordar-lo en una seqüència temporal curta; si és de la presidenta de Dones amb ICV, què menys que repetir-lo amb algun paràgraf lleugerament canviat; si el missatge es considera molt important ( per defecte, la majoria) què menys que recordar-lo sovint; si es considera un gol als altres partits polítics què menys que repetir-lo per reafirmar-se com a partit; si és un gol en pròpia porta, per exemple una ficada de pota que ha sortit en televisió o ràdio, què menys que enviar un missatge gira-truites per fer la lectura que cal fer com a partit; si el líder fa un article a la premsa -o li fan- que menys que passar-lo a tots els afiliats perquè gaudeixin del “savoir fer” del líder (el problema afegit és que de líders ... són uns quants!).

Esgotador. D’acord, que amb un “clic i esborrar”, ja està però no és aquesta la qüestió.

Dit això ara us resultarà més comprensible que quan una persona manifesta la seva voluntat de deixar el partit i ho comunica verbalment (directament, amb testimonis, telefònicament) per escrit , i vàries vegades, resulta que aquesta baixa no s’arriba a produir mai del tot perquè sempre quedarà el teu nom en una base de dades, la que sigui.

Un dia, quan ha passat cert temps, te n’adones que ICV i tu sou un matrimoni sense possibilitat de divorci . Hi dedico aquest article a veure si , per fi, els d’Iniciativa per Catalunya-Verds deixeu d’enviar-me informació. Gràcies. Si us trobo a faltar tornaré, se que les portes estan obertes de bat a bat.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.