Dilluns, 2/2/2015
1283 lectures

Junts però no barrejats

Com molts altres jo pertanyo a la generació del "baby boom", una generació que es jubilarà cap al 2020 i que passarà a engrossir les xifres de gent gran, doblant les que hi havia l'any 2000. Un repte per a la societat "global", no només per als països desenvolupats, també per als menys desenvolupats ja que  segueixen les mateixes pautes: índex baixos de natalitat i augment de l'esperança de vida.

Davant d’aquesta realitat la Comissió Europea, una vegada més, al 2012 va endegar, mitjançant l’Any de l’envelliment actiu  i la solidaritat intergeneracional, un conjunt d’accions de "sensibilització i contacte" amb la realitat de l’envelliment de les nostres societats.

 Realment hi ha motius suficient per preocupar-se. A l’any 2014 quan una persona es jubila a Catalunya, té una esperança de vida de  21.92 anys per dones i 18,13 per homes.  No són només les pensions que  ja es veuen afectades (de moment amb l’allargament en l’edat de jubilació) sinó els pilars de la salut la seguretat i la participació.

La Comissió Europea va posar mans a l’obra, en clau de "prevenció" i d’assoliment d'una millor qualitat de vida. En salut els objectius van cap a una major consciència i formació per l’autocura i l’exercici mental i físic. La seguretat s’aborda en termes  sanitaris, econòmics, socials i , finalment, la participació es marca com a objectius les relacions intergeneracionals, la formació i la participació a tots el nivells, amb el bonic  objectiu d’una societat per a tots

Els “baby boom” i generacions anteriors hem viscut les relacions intergeneracionals com un fet normal de la vida: el contacte amb els avis i altra gent gran estava del tot normalitzat.  A les generacions posteriors, per exemple els nostres fills, els ha tocat viure l’allunyament  i indiferència  cap a les persones grans, a vegades millor dit,  discriminació per raó d’edat. Ens han “separat” i “individualitzat” fent-nos creure que la independència personal i social era l’aspiració màxima i ara toca desfer allò fet i apostar per la interdependència ; a la dependència física o mental hi arribarem tots abans o després. Com a molt junts però mai “barrejats”.

En la línia de desfer la separació i l’enorme distància entre  generacions  s’estan forçant les relacions entre persones de les generacions extremes dintre del cicle vital , s’està forçant la solidaritat en forma de programes socioeducatius "imposats" (subtilment però imposats al cap i a la fi) i sota el paraigües d’Ensenyament i Benestar Social. Molt en temo que tinguin una vida molt curta o si més no, que  durant força temps es facin amb "calçador".

Sí. Hem descobert tot d’imperatius que ens escanyen: demogràfic,  cohesió social, restablir el cicle de la cura, l'envelliment actiu, la qualitat de vida, l’imperatiu relacional i fins i tot l’imperatiu de la continuïtat cultural. A nivell individual ja cal que ens hi posem  però sobretot cal que estem atents al que els nostres governants dissenyen: que sigui per a nosaltres però amb nosaltres.

Altres articles de Josefa Morón Manzano

2 Comentaris

j

josefamoronmanzano#gmail.com

IGUALADA

3 de febrer 2015.12:03h

Respondre

Gràcies Jaume. Trobo molt encertada la teva aportació sobre afegir la moda com a imperatiu amb cos propi i et felicito per el teu nivell de consciència respecte el tema. Salutacions,

J

Jaume Travesset

IGDcity

3 de febrer 2015.01:14h

Respondre

Molt bon article de sociologia actual, Josefina! Et felicito perquè, a banda de que m’ha agradat i m’ha donat fil de lectura, hi estic d’acord. Un altre imperatiu que podries afegir-hi... Llegir més (almenys per la meva part!) és la moda, tan canviant i tan causa d’ingeni, però també d’exclusió envers allò diferent i de prepotència per algunes persones. Son ben diferents les modes entre unes edats i unes altres, i com més anys més diferència! Sigui el motiu quin sigui... Ja estan bé aquestes campanyes de conscienciació per una igualtat(de qualsevol tipus), però hi ha gent que no s’ho aplica després, i aquesta perd el respecte que s’ha volgut transmetre en tàctica. De part d’un jove que creu que escoltar als més grans (que tenen una experiència llarga i, per tant, coneixement) ens ha de servir per aprendre, entendre el món d’avui en dia i el seu passat una mica, i que això ens doni més interès.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.