Tots, governants i ciutadans, sabem que a curt i mig termini NO hi ha feina per a tots i a llarg termini potser encara menys, si es segueix amb les tisores a les mans.

També sabem que l’emprenedoria no és la solució però ens agafem a l’esperança que suposa com qui s’agafa a un clau roent.

Que no hagi feina per a tothom no vol dir que una part dels treballadors, a temps complet, tinguin feines complementàries o facin hores extres, sent aquesta situació, una mostra vivíssima de la dualitat del mercat laboral i de la xacra de la desigualtat social que tenim. De fet, estem, terriblement, indignats, fins a la medul·la, però poc disposats a l’esforç que cal posar en dansa per combatre tanta desigualtat.

Recordem que la Seguretat Social (remetent-me a les xifres de febrer 2013), és dirigeix cap a dos únics règims: un que inclogui al treballadors per compte aliè , el Règim General i l’altre, el RETA, als treballadors per compte propi.

Les xifres de febrer 2013 mostren una prevalença absoluta del Regim General (R.G) amb un 81% de tot el Sistema mentre el RETA compta amb el 18, 56%: La resta són la Mineria del Carbó i el Treballadors del Mar, en retrocés i camí de l’absorció, abans o després, pel R.G. No fa tant que l' R.G, ha absorbit els sistemes especials agrari i d’empleats de la llar. (perdó, empleades).

Aquests percentatges,que en total i xifra absoluta són 16.150.746 treballadors, reben sacsejades cada dia que una empresa o un autònom tanca i tenen un denominador comú: la destrucció de llocs de treball i el transvasament d’assalariats a autònoms que poquet a poquet capgirarà l’estructura del sistema de la Seguretat Social.

La nova religió és, doncs, canviar aquestes proporcions entre assalariats i autònoms de la manera que sigui. Una de les maneres més fàcils i que pretén obtenir resultats tant immediats com a llarg termini, és començar per l’escola i fer potencials emprenedorets des de la més tendra infància. Més endavant, a l’ESO l’emprenedoria ja es pot estudiar con optativa i en els estudis potsobligatoris i universitaris, l’emprenedoria està molt incorporada als Plans Docents i a l’ADN del jovent . També els docents es formen en educació emprenedora i es multipliquen per atendre la demanda del sistema educatiu.

El medi: l’escola i la finalitat: estendre pel món mundial valors i actituds i a través del què s’anomena competències tranversals, a la manera com en el seu dia s’infiltrà la Religió a les escoles. No veig la diferencia entre l’ensenyament de la Religió i l’ensenyament de l’emprenedoria pel que fa a la manera com s’està imposant.

Al meu entendre, s’està reduint l’espai del treballador assalariat que ven la seva força de treball a canvi d’un sou, en favor de l'autònom que “conjuga” empresa (la seva) i força de treball en una mateixa cosa.

Aquest desplaçament del treball assalariat cap el treball autònom té un gran avantatge per l’empresari: pocs drets laborals i supressió de dos drets concrets que l’empresari sempre té en el seu punt de mira : la indemnització per acomiadament i pagar la quota de la S.S.

Tinguem ben clar a qui beneficia que els treballadors es facin autònoms , més que res, abans de deixar-nos portat per tant “savi” que corre per aquest món i t’escura les butxaques de l’estalvi propi i de la prestació d’atur amb promeses de glòria laboral...eterna!