El qui es pensava que el que ha fet el Pep Guardiola amb al Barça d’aquests últims anys tindria premi, o si més no, seria d’alguna manera i relativa recompensat, o és un neci o no sap com les gasten a alguns indrets d’aquí a la vora. El que ha passat aquest dissabte ha estat més propi d’una road movie que no pas del que se suposa que és, o hauria de ser, la millor lliga de futbol del món. Però per sort, ha servit perquè alguns hagin quedat molt ben retratats.

A tots els despropòsits que han succeït a la vigília d’aquest segon diumenge d’Advent li hem d’afegir tota la ira que han tret des d’algunes pàgines de la meseta que demanaven la suspensió del partit, la pèrdua dels punts barcelonistes i ja posats a fer els del 29-N. Sí que és veritat que el Barça va fer de passerell. Agraeixo que el club hagués tret un comunicat tot queixant-se d’aquest desgavell de federació que l’únic que li importa són els bolos que fa la selecció amb dret de pernada blaugrana. Però tot així, va arribar tard. A migdia, alguns diaris digitals de la meseta, els mediàtics, anaven traient bilis contra Guardiola perquè segons deien havien xantatgejat de manera prepotent l’Osasuna –ves de què els anava ara afavorir un equip mig agermanat amb el Barça–, i el partit s’havia de jugar sí o sí el mateix dissabte i sense cap un minut de regal.

La història del partit ja la sabem. El que ha fet Guardiola inculcant gran futbol tampoc no crec que s’hagi d’inventariar. Però el que m’agrada més és que per fi al Pep se li ha despertat la bèstia. Sí, sí, al Pep. Es pensaven que es quedaria callat, que totes les crítiques que ha rebut de quan era jugador, d’entrenador o de mig president es quedarien enterrades. Ha! De moment el Guardiola més patriota ha començat a treure el cap, i la veritat és que ja era hora. Totes les crítiques que ha rebut, els disbarats que li han dit i el mal que han volgut fer extensivament al Barça no es poden quedar en un cabàs. Si us plau, Pep, no afluixis, que ja fa temps que van per tu.