La presumpta xiulada de la Marxa Reial a la final de la Copa del Rei està escandalitzant tanta gent a les espanyes que els pot sortir el tret per la culata, de manera que com més s’emprenyin els decibels augmentaran proporcionalment, per moltes amenaces que hi posin.

Als Estats Units aquest debat no el tenen. L’himne nacional s’idolatra a tot el territori i encara que es toca o es canta en cada esdeveniment esportiu mai no s’acaba desgastant. Allà la gent es descobreix i amb la mà dreta al pit se l’escolta amb veneració. Des que es va crear aquell país s’ha aconseguit que l’Star Spangled Banner representi més que un símbol i no hi ha cap esdeveniment que no hi sigui present.
En aquella nació, fins i tot cremar la bandera de les barres i estrelles no és un delicte. Després de la proliferació piròmana que va sorgir com a protesta contra la Guerra del Vietnam i que acabava sistemàticament amb els autors a la presó, va succeir un fet que va deixar trasbalsada l’opinió pública.

Tot va succeir l’any 1984 quan en ple mandat del president conservador Ronald Reagan i amb la crema de banderes nord-americanes que continuava a dalt de tot, un comunista maoista del país anomenat Joey Johnson va escopir i incendiar l’ensenya estatunidenca al davant de la convenció republicana a Dallas. El resultat va ser una multa lògica de dos mil dòlars afegit a un any de presó de propina. Tot i així, Johnson no es va conformar, va interposar un recurs i vet aquí que el 1988 les autoritats van haver de recular perquè la màxima instància judicial de l’estat de Texas es va remetre a la primera esmena de la Constitució per al·legar que la llibertat d’expressió preval per damunt de qualsevol activitat, de manera que si una manifestació pacífica clou amb una vexació de la bandera no deixa de significar un acte de lícita protesta.

I aquí retorno a la xiulada de l’himne espanyol als camps de futbol. És cert que a França no deixen dur a terme aquest acte de rebel·lia davant la Marsellesa, però si en un país tan patriòtic però alhora demòcrata per molts matisos que hi hagi com els Estats Units cremar una senyera no és un delicte, no acabo d’entendre que ho sigui aquí, o que es pretengui criminalitzar l’esgargamellar-se sobretot si s’intueix que la llibertat d’expressió també ha de suposar un dels principals valedors d’una societat avançada. Al capdavall, prefereixo una xiulada o sigui contra qui sigui que els aldarulls que darrerament hem vist en massa camps de l’estat.