Dimecres, 27/9/2017
189 lectures

Muntanya russa

Els que intentem escriure una mica sobre l'actualitat política sembla que estiguem emparrats en una muntanya russa. Comences escrivint d'un tema rellevant, com és la indignitat d'imputar penalment i fer respondre amb el seu patrimoni a polítics, persones que estan treballant pel seu país, que ja te n'ha petat als morros un altre més important com l'entrada a les oficines de la generalitat o domicilis particulars per la Guàrdia Civil, per cert un cos que està militaritzat. Seria el moment de recordar l'art. 7 del Tractat de la unió Europea "suspensió de l'Estat membre que faci ús militar contra la població", però això al gobierno li sona com l'article 26 de la Trinca:

                             "diu l'article 26, diu l'article 26
                               que en un cas de compromís
                                      el califa pot, si cal
                                   passar-se per l'engonal
                                    totes les lleis del país"

Doncs dimecres ens vam llevar amb la notícia que s'estava intervenint en conselleries de la Generalitat, així com en magatzems on el jutge de la sala número 13 sospitava que s'hi feien coses lletges. Dit així sembla que s'hi practicava sexe contra natura o consum de drogues, però no, no hem de confondre l'amor amb fer "porqueries" ni papelinas amb paperetes. Els del PP són molt seus en temes referits a la moral, especialment en temes de cintura en avall i mals pensaments.

Doncs sí, el califa Rajoy, que no domina res, segurament empès per l'ala ultradretana del Partit popular, ha donat ordres a la fiscalia —no hi havia separació de poders a l'Estat Espanyol?— de començar a empaperar gent i entrar a sac allà on ha aconseguit ordres de registre i fins i tot ho han intentat on no en tenien, com la seu de les CUP on després d'hores de setge van haver de marxar amb la cua entre cames, mai millor dit, i per un guàrdia civil marxar amb la cua entre cames... ja m'enteneu.

De tots és sabut que el califa Rajoy és una persona justeta, no parla ni la que hauria de ser la seva llengua materna. Segurament és tenaç i allò que en castellà en diuen empollón, com per treure una plaça de registrador, però llest i intel·ligent, no. Les seves frases imbècils són llegendàries: España es una gran nación y los españoles muy españoles y mucho españolesEspaña es un gran país y tiene españolesSomos sentimientos y tenemos seres humanos. Un vaso es un vaso y un plato es un platoMe gustan los catalanes porque hacen cosas. ETA es una gran naciónEs el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde...

Estic escrivint en un to despreocupat seguint una mica l'esperit del qual se'ns demana: civisme, bona cara davant l'agressió, somriures, cançons i especialment presència al carrer amb manifestacions imparables. Jo dijous vaig estar cinc hores davant la seu d'economia i quan el cos em va dir prou, vaig fer figa —l'edat no perdona— i marxar cap a casa, la riuada de gent que baixava a Gran Via-Rambla de Catalunya impressionava.

Segurament per això el ministre tonto útil De Guindos, en veure tanta gent ha dit que ara es podria parlar d'un nou finançament, sempre que s'abandoni la deriva independentista. A mi només se m'acut una resposta: a cagar a la via. Sé que aquesta resposta potser és una mica grollera, però avui no tinc el dia delicat, em sap greu.

Acabo dient que he sigut una mica dolent i he fet com l'Albert Om. M'he enviat diverses postals amb textos —a les targetes postals estan a la vista— referents al referèndum del dia 1 d'octubre, i també cartes amb els sobres amb algun dibuix referit a l'independentisme. Suposo que m'arribaran, perquè el correu, segons la Sagrada Constitució, és inviolable.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.