Divendres, 19/1/2018
602 lectures

AÜC

Aüc és un mot català que segons el DIEC vol dir crit allargassat i proferit amb força, però segons Carla Rovira i Les Impuxibles "és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia". Aüc, El So De Les Esquerdes és un espectacle que es va estrenar l'últim Festival Grec i que va de violència sexual.

No és no; vol dir no; senzill, oi? Doncs pel que sembla no està tan clar i per això abans de començar l'obra una de les actrius ens diu que no està permès fer gravacions, ni fotografies... Que creu que dient no una vegada n'hi ha d'haver prou, però que ho repetirà... per si les mosques: no es pot. Que si algú l'ha vist a ella abans al bar, potser amb una copa de més, una mica alegre, se l'ha de creure igual quan diu no, per la senzilla raó que no és no. És un dels avisos d'apagar els mòbils més brillants i dins el context que he sentit mai.

Comença la funció amb una noia que explica el desencant, el fàstic, la paràlisi que li va crear que el noi amb què havia sortit l'estigués obligant, malgrat la seva resistència, a obrir-se de cames, violentant-la. Ella pensava que les violacions passaven amb un desconegut amb navalla, contra la paret d'un carrer fosc... no a l'apartament d'un amic. Quan arriba a casa i l'amiga li pregunta com ha anat: es desmunta i s'enfonsa.

Aleshores comença una coreografia magnífica, impressionant de les actrius ballarines rentant-se, intentant treure's de la pell l'olor, la suor enganxada, el fàstic que li ha deixat el contacte amb l'epidermis del violador. Una coreografia de l'Ariadna Peya obsessiva, insistent, pertinaç embolcallada per la música de la Clara Peya al piano. Jo no sóc expert en dansa, però el meu estómac sap molt bé quan una cosa li arriba i el copeja, i he rebut una mena de cop de puny que m'ha tallat la respiració. La il·luminació de Jordi Berch ho ha acabat de potenciar en una mena de comunió entre llum, música i coreografia que difícilment oblidareu els espectadors.

El relat continua i se'ns parlarà d'una nena que és acompanyada a casa pel que segurament és un parent de confiança... i així se'ns presentaran diferents casos de violència sexual, sòrdids, indignants... Val a dir que en cap moment s'ha utilitzat el morbo i el flirteig amb la pseudo pornografia per augmentar les sensacions. Ni ha hagut prou amb les paraules ben escrites i ben dites, una música ben interpretada al piano ajudada per samplers i sintetitzadors de percussió i les coreografies, penso que autèntiques protagonistes de l'obra.

El text i la dramatúrgia és de Carla Rovira, brillant i molt equilibrat. Les interpretacions van a càrrec de Julia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya i Maria Salarich, totes sensacionals. Les obres de denúncia fan forat quan el nivell artístic és alt, i en aquest cas ho és molt d'alt, i per això no us l'heu de perdre, encara que no sigueu masclistes i, si per fortuna heu estat educats en el respecte per a tothom, felicitats, però així i tot us farà reflexionar.

Altres articles de Josep M. Ribaudí

1 Comentaris

C

CARME

IGUALADA

22 de gener 2018.18:14h

Respondre

totalment d’acord amb la teva valoració. Quin fàstic, quanta ràbia, quanta tristesa, quant dolor... tot això vaig sentir ahir veient-.les, escoltant-les...quanta capacitat de transmetre amb el... Llegir més cos, amb la respiració, amb la música...Vaig sortir impactada. durant el dia d’avui encara hi he pensat algun cop. veig la nena, veig la dona, veig l’horror ...
Espectacles d’aquests són absolutament necessaris. Brillant la introducció.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.