Divendres, 29/1/2016
961 lectures

Equilibristes

"En veritat us dic que cap profeta és ben rebut a la seva pròpia terra" Lluc 4:24. Mai havia començat una ressenya amb una cita bíblica, i si ho faig, és per fer notar allò de l'excepció que confirma la regla, però al final tanta cita només són paraules... parole com cantaven la Mina i Alberto Lupo el 1972 (redéu, com passa el temps). El fet evident és que el Farrés Brothers és un grup d'Igualada i sí que són profetes a la nostra (seva) terra. Autors i intèrprets de teatre per a tots els públics, espectacles que encanten als petits i doblement als grans perquè frueixen dels que veuen i de veure com s'ho passa la canalla. Dit això, anem a Equilibristes.


Un home gris rellisca en un pas zebra un dia de pluja i això li provoca una visió que li porta records, des de la infància als moments més feliços amb la seva parella, fins que va passar allò... Els companys —magnífica interacció amb els tres músics— l'ajudaven i intentaven que sortís del pou en què estava immers, però ell s'ha creat un món per sortir del pou en què havia caigut... i sembla que no hi ha res a fer.


No penso explicar res més de la història, però sí dir-vos que és un espectacle màgic, que et deixa embadalit, una mena de faula poètica on tot està mesurat: la posada en escena, la il·luminació, el tempo, els gestos... i la música; de la música se n'ha de parlar a part. Pel que fa a la interpretació, a càrrec de Pep Farrés, s'ha de dir que és molt ajustada al que explica, com si el personatge no fos d'aquest món.


Els músics són un trio de nivell altíssim, Pep Massana (violí i també igualadí), Adrià Bonjoch (guitarra) i Pep Coca (contrabaix), components de Els Amants de Lulú, autors també de la banda sonora excepte la peça d'arrencada que és de Kachaturian. A destacar la interacció que mantenen amb l'actor, ja que representa que són els amics que intenten treure'l de la depressió.

Conclusió, un molt, molt bon espectacle que us transportarà com si no toquéssiu de peus a terra, com si fóssiu equilibristes, i no us penso dir perquè l'obra porta aquest nom. Ho haureu de descobrir vosaltres mateixos anant a l'Aurora els dies 12 i 13 de febrer. Us ho recomano de cor.

2 Comentaris

R

Rosa

31 de gener 2016.10:38h

Respondre

Que maco! Queda anotat per no distreure’m.
Per cert, moltes gràcies per aquesta informació a l’avançada (i no després, quan ja no hi ha remei si no l’hem vist)

anna-pujabet

Anna Pujabet

29 de gener 2016.23:11h

Respondre

M´has picat el cuquet Josep M. Si m´ho puc convinar, hi aniré! :-) Gràcies.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.