Divendres, 15/6/2018
664 lectures

Esmorza amb mi

Esmorza amb mi és una obra complicada; ni "planteaminto", ni "nudo" ni "desenlace"... El que han fet a la Beckett Los Montoya funciona amb paràmetres diferents. Segons com la podríem titllar d'una obra coral, d'aquelles en què els diferents personatges es van entrellaçant entre ells, a l'estil de la pel·li Short Cuts de Robert Altman, però la diferència és que en aquesta obra de teatre només hi ha quatre actors.

Així i tot, les vides d'aquests quatre joves s'entrellacen, i de quina manera. El desamor hi és present tota l'estona, tema que l'Ivan Morales, l'autor ja va tocar amb encert a  De Un Lugar. Tenim la Natàlia que s'ha enrotllat poques vegades amb el Salva; una relació gens profunda. El Salva és músic, admirador de Burt Bacharach, però la seva producció és una merdaca i no va massa més enllà d'un jingle publicitari que ha cantat la Carlota, xicota del Sergi, fisioterapeuta que tracta la Natàlia després d'un accident de trànsit...

Els personatges són tots uns immadurs emocionals. La meva àvia, que era una dona molt sàvia, deia que "qui no té un nap té una col". El problema aquí és que a més de naps, tots tenen cols. Com podeu veure, la cosa és complicada i trista.

L'obra, però, és fascinant per diversos motius. Per començar la posada en escena, espectacular, doncs només d'entrar ens trobem amb una grada circular, molt escalonada que a mi em va transportar en una sala d'autòpsies de facultat de medicina. La música n'és protagonista i la il·luminació encara més. Escenografia i il·luminació vénen signades per Marc Salicrú: un fort aplaudiment per a ell, ja que aprofitant l'especial muntatge, Salicrú ha dissenyat un sistema de llums boníssim, agressiu, de focus contra els espectadors però, no sé com s'ho ha fet, sense agredir al públic. Espectacular.

Les actuacions molt bones, cadascú en el seu paper, des del fisioterapeuta dient estupideses citant Confuci contínuament, fins a la seva xicota embarassada, dubitativa i "carallota". Anna AlarcónAndrés Herrera, Mima Riera i Xavi Sáez estan els quatre excel·lents. Ivan Morales els ha mantingut a tots en el to exacte, dirigint-los magistralment. 

Altres articles de Josep M. Ribaudí

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.