Divendres, 19/10/2018
267 lectures

Els Jocs Florals De Canprosa

Fotos: David Ruano

Avui em ve de gust parlar de teatre català i d'una obra que s'està fent al Teatre Nacional de Catalunya: Els Jocs Florals De Canprosa. Comencem pel començament. Quan Xavier Albertí va ser nomenat director del TNC ja va advertir que volia recuperar els dramaturgs catalans, inclosos els que es tenien per ximples: PitarraRusiñol... i així ho ha fet. Ha inaugurat temporada amb l'esmentada obra de Santiago Rusiñol, que es va estrenar el 1902 i va organitzar un rebombori de dos parells... d'allò. El nom ja té delicte: Jocs Florals a... Canprosa, dona pistes de què la cosa no va de l'anomenada Gaia Ciència, i és clar, reparteix llenya a tort i a dret, fotent-se del mort i de qui el vetlla.

La galeria de personatges és escollida i variada: els membres del jurat, el poeta local que té clar que guanyarà la flor natural, el jutge de pau corrupte que acapararà nominacions, el rector lletraferit i cigaladret que empaita parroquianes, la dona del jutge que va més cremada que una vara de sàndal a casa d'un hippy... un no parar.

Jordi Prat i Coll, un director especialista en aquestes disbauxes "albertinianes" no se l'ha agafat pas amb paper de fumar, ca... s'ha deixat anar oblidant el seny i amb allò que té un nom (en plural) li ha fotut per la banda de la rauxa (felicitats!) i ha convertit l'obra en una mena de musical, i els actors (17 si no m'he descomptat) i el cor (6) i els músics (6 més), han cantat i han ballat i han fet el ruc a cor que vols. Ha passat de tot i cadascú anava a la seva bola. Ha baixat del cel la Moreneta, l'aeri de Montserrat ha travessat l'escenari, a la Marieta de l'Ull Viu el xicot se li ha posat sota les faldilles i li ha fet allò tan xulo que té nom llatí mentre ella cantava amb uns esgarips dignes d'una soprano coloratura.

Però ara em posaré seriós, tota aquesta xerinola desbocada funciona gràcies al fet que es fa amb un gran rigor, cadascú al seu lloc en el moment just seguint les ordres d'un gran equip: Dani Espasa a la direcció musical, Montse Colomé a la coreogràfica.

L'escenografia l'ha dissenyat Laura Clos (Closca en ambients teatrals) Montse Amenós el vestuari i David Bofarull la il·luminació....

Aneu al TNC a veure com acaben aquests jocs florals barrejats de festa major, envelat de poble i collonades vàries. Us ho passareu molt bé i veureu com les gastaven aquells intel·lectuals, una colla de "pàjarus" del modernisme de finals del XIX i principis del XX. No us la perdeu!

Altres articles de Josep M. Ribaudí

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.