Divendres, 12/6/2015
728 lectures

Píndoles de teatre

Avui parlaré d'un fenomen que, tot i no ser nou, últimament ha agafat molta embranzida al nostre país: les peces de teatre curtes de més o menys quinze minuts de durada. El que en literatura seria l'equivalent als contes en comparació amb les novel·les.

El maig del 2013 es va inaugurar a Barcelona una multi sala al carrer d'en Robador, en ple barri "xino" a partir d'una idea nascuda a l'Argentina del "corralito" i avalada per l'èxit obtingut a Madrid. Un local amb quatre sales (mini sales) amb una capacitat de 8/10 espectadors on es representaven obres curtes d'aproximadament quinze minuts cada una. La idea no era del tot nova perquè quinze anys enrere ja hi havia hagut un projecte anomenat Areatangent, també al Raval. Avui cap de les dues existeixen.

Recentment s'han posat en marxa altres iniciatives com els anomenats #Nanoteatre, on un grup de gent molt jove i entusiasta que van organitzar un cercle als Llïsos de Gràcia, amb un criteri de selecció d'obres molt original. Van contactar amb directors i dramaturgs també joves, però de solvència i van convocar un concurs. S'hi van presentar una pila d'obres , 16 de les quals van ser seleccionades  i es van anar representant en quatre caps de setmana. L'èxit va ser aclaparador en un doble sentit; pel de públic que va esgotar les entrades a cada funció i pel d'ambient. Realment feria caure la bava veure aquell munt de joventut omplint els Lluïsos i la plaça del Nord de la Vila de Gràcia.

Doncs aquesta passada setmana hem tornat a tenir sessions amb el Festival Píndoles (naturalment píndoles de teatre). Pel mateix sistema s'han seleccionat 12 micro-obres que s'han anat representant en un lloc emblemàtic: l'alberg Mare de Déu de Montserrat —si no el coneixeu, arribeu-vos-hi un dia— , ubicat en un dels millors turons de Barcelona, al barri del Carmel, amb unes vistes fabuloses sobre la ciutat. Un altre èxit aclaparador amb tot el paper venut per veure peces d'un gran nivell, amb un luxe afegit, compartir amb els assistents, entre obra i obra, comentaris del que ja han vist uns i veuran els altres. Felicitats, gent del Píndoles. Amb joventut així, altruista i entusiasta, el teatre té llarga vida.

Altres articles de Josep M. Ribaudí

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.