Dimecres, 17/9/2014
590 lectures

L'altra web

Fa un temps va aparèixer a Cuatro un reportatge de Mercedes Milà sobre l’anomenada Deep Web (Web profunda). Amb el títol ‘La redacción’ se sumerge en la red ‘Tor’: Nido de pedófilos, delincuentes y traficantes, el programa exposa aquesta desconeguda utilitat d’Internet i ho fa, com sempre, des del punt de vista més sensacionalista, donant-ne una imatge obscura, tètrica i perillosa.

Si bé tot el que es diu en el programa és cert, la web profunda (Internet profunda, Deep Web, Dark Web, Hidden Web) fa molt de temps que existeix i el seu naixement es troba molt lluny de les mafioses utilitats que se li estan donant a l‘actualitat.

En primer lloc, i per explicar de forma senzilla què és la Web profunda, direm que es tracta simplement de tota aquella informació que, usant cercadors com Google, no apareix a la llista dels resultats. Hi ha persones que parlen que només el 10% de la informació existent a la xarxa és accessible des dels cercadors. Això no vol dir que el 90% restant sigui informació oculta amb finalitats malicioses. Senzillament pot deure’s que el tipus d’informació que no s’hi troba no hi és simplement per descuit dels qui l’han penjat a la xarxa, o perquè es tracta d’informació confidencial d’empreses o perquè són documents que els cercadors no són capaços d’entendre degut al format en què s’han creat.

Ara que és molt habitual que les persones i empreses ens creem els nostres propis llocs Web, botigues virtuals, blocs, etcètera, és habitual també que no tinguem coneixements suficients sobre què cal fer, un cop acabada la fase de disseny, perquè la nostra informació aparegui als cercadors. Si no fem res, passarem a engreixar la llista de llocs i informacions que formen part de la Web profunda, ja que no constarem a cap cercador.

Tots els cercadors usen eines especials (normalment anomenades robots) que es dediquen a explorar la Web. Les tècniques que usen són relativament simples. Van cercant als enllaços de les pàgines per accedir a altres pàgines i, així, van recopilant la informació que hi ha, tot de forma automàtica, però amb les limitacions comentades. Si els cercadors podessin realment explorar el que hi ha en els servidors de la xarxa, la Web profunda no existiria, donat que tot es trobaria indexat als motors de cerca.

A banda, també cal tenir en compte que molts usuaris pensen que l'única forma d’accedir al que hi ha a Internet és usant els cercadors. Conec molta gent que, un cop disposa d’una adreça Web (com www.anoiadiari.cat), va a escriure-la a Google, en lloc d’escriure-la directament a la barra d’adreces. Aquest comportament ajuda, encara més, a tenir informacions i serveis ocults aparentment, però que són públics i accessibles usant altres mètodes.

Així doncs, què podem fer per navegar per la Web profunda? Doncs existeixen moltes eines i utilitats per connectar-s’hi, tot i que al programa de la Milà només es va parlar d’un: Tor. Si sou curiosos i accediu a aquest lloc Web, quedareu sorpresos en veure que no apareixen “calaveres” ni “banderes pirates”. El projecte Tor prové de la comunitat i, en primera instància, té com a objectiu ajudar als usuaris a defendre’s del rastreig de tràfic d’informació a què estem sotmesos constantment, pel sol fet de connectar-nos a Internet.

Sí, perquè cal que tinguem en compte que pel sol fet d’estar connectats a un router d’un proveïdor de telefonia, es poden rastrejar perfectament els orígens i destinacions dels missatges que enviem, per on naveguem, quan ho fem... No us heu fixat que hi ha molts llocs que ens suggereixen ofertes properes a nosaltres geogràficament parlant? Això és degut que s’analitza l’origen del tràfic i se sap des d’on estem connectant.

Tor, doncs, garanteix l’anonimat total en les connexions a la xarxa (si es configura l’entorn correctament) i, d’aquesta forma, és virtualment impossible (tot i que hi ha persones que afirmen que té forats de seguretat) que es pugui descobrir el contingut de les converses i els orígens i destins d’aquestes.

La xarxa Tor ha ajudat a periodistes i activistes de països víctimes de la censura en les seves comunicacions i ha tingut relació molt directa en esdeveniments recents com la primavera Àrab, accions de Xina contra el Tibet o el cas Wikileaks. Per això, molts usuaris la defensen argumentat que els proveeix de privacitat i seguretat en entorns perillosos com els comentats.

D’on surt, doncs, la mala reputació de Tor i la Web profunda? A aquestes alçades ja ho podeu imaginar. No només cerca anonimat, seguretat i llibertat l’oprimit. També ho fa el delinqüent per dur a terme els seus actes.

Els delinqüents que trafiquen amb éssers humans, drogues, capital, armes i també els pedòfils... són qui necessiten el màxim de seguretat i anonimat. Tor i tot el sistema d’encriptació i ocultació d’identitat de la infraestructura que l’envolta els ajuda a aconseguir ho i els proveeix de l’entorn idoni per expandir-se per tot arreu.

Aquesta és una altra cara i creu d’una realitat actual i de la doble utilitat que podem donar a eines que, en un principi, s’han creat amb finalitats molt més positives que les que ara se li estan donant.

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.