Dimecres, 10/2/2016
726 lectures

Biohackers

Fa molt temps que em volta aquesta paraula pel cap: biohacker. Per què? No ho sé. Suposo que té a veure amb la meva feina. Aquests últims anys m’he focalitzat molt en auditoria i formació sobre seguretat informàtica i, és clar, aquest terme és més que típic. Un hacker, explicat de forma molt simple, és una persona que vol accedir a un sistema sense tenir-ne autorització. L’acceptació del terme té molt a veure, també, amb pel·lícules com Juegos de guerra o la popularització de la connectivitat entre sistemes informàtics, abans de l’era d’Internet. Arran d’aquest terme n’han sortit derivacions i també, com si es tractés de Robin Hood’s de la tecnologia, els anti-hackers o Ethical Hackers, com se’ls coneix. Persones dedicades a implementar i estudiar contramesures que aturin els atacs dels primers...

El fet és que fa un temps que vaig escoltar la paraula biohacker i em vaig quedar pensant una bona estona sobre el seu significat... En pocs moments, però, em trobava cercant el terme a la xarxa per veure quines són les seves connotacions. Resulta que un biohacker és aquell que es dedica a interactuar amb la seva pròpia salut, amb l’objectiu de millorar-la o, si més no, de potenciar-ne alguna de les seves característiques, normalment des del rol d’autodidacta i sense coneixements mèdics específics. Hi ha molts exemples a la xarxa. Des de qui prova d’obtenir aquests resultats amb combinatòries nutricionals fins qui es connecta andròmines al cos i al telèfon mòbil amb vés a saber quines finalitats... Fa pocs mesos escrivia en aquesta mateixa secció sobre el casc de lectura/ escriptura neurològica, i sí, el tema va per aquí, amb la diferència que en aquella ocasió parlava d’un dispositiu mèdic amb rigorosos estudis al darrera.

El problema és que en el meu cas estic intoxicat de tecnologia i, de bones a primeres, vaig relacionar la parauleta amb coses que tenen a veure amb teclats i ordinadors... però ja veieu que no és així. De fet, un biohacker també és la persona que es fa un suc de pastanaga i analitza com millora la seva vista amb el pas del temps.

Com que una cosa porta a l’altra, el meu fil de pensament va transcórrer entre la ingesta de batut de pastanaga i un pirata informàtic manipulant el nostre cos i... aviat em vaig trobar immers en una mena de novel·la futurista d’aquestes que protagonitzen en Keanu Reeves o en Will Smith, per dir algun nom...

“...

Any 2030. En John Smith s’ha despertat, com cada dia, a les 7:30 del matí. Ja fa temps que el seu rellotge biològic va ser substituït per una unitat de despertador implantada a la base del crani. Encara no entén com hi ha persones que continuen sense un d’aquests trastos. Un cop amb els peus a terra, s’ha mirat el braç on, amb una tènue llum blanca, ha pogut comprovar els seus signes vitals. Ritme cardíac? Bé. Pressió sanguínia? Bé. Nivells de sucre? Bé.

És un dia laborable i sap que el seu dispositiu subcutani d’inoculació automàtica no el defraudarà. Avui necessita una dosi extra d’energia. 3...2...1... Inoculació finalitzada. Constants OK i estabilitzades.

Apartant la mirada, s’ha aixecat i ha anat a vestir-se d’una revolada per fer front a l’estressant jornada que l’espera. Encara amb la llum apagada, un missatge inesperat ha aparegut a la cantonada superior esquerra del seu ull dret. Un ull biònic modificat que, entre d’altres, li corregeix la vista cansada inherent a la seva edat, incorpora un sistema de predicció meteorològica i un indicador GPS que té connectat als altres sistemes de navegació amb qui conviu. El missatge diu “Sr. Smith, disposa exactament de 60 minuts de vida... prepari’s per morir”.

...”

Bé, deixem la meva vena d’escriptor frustrat per un altre dia. El cert és que si barregem els avenços mèdics amb els tecnològics no tardarem massa en llegir els primers titulars sobre pirateria biològica. I és que a ningú se li escapa que sembla ser que els sistemes infal·libles no existeixen. Si els hackers poden esventar lliurement documents del més alt secret de tot tipus de governs, assaltar comptes bancaris i entrar als llocs més segurs del món... què no podran fer amb dispositius electrònics implantats al nostre cos? Inoculadors d’insulina automàtics per a diabètics, marcapassos amb control remot, audiòfons... Quan més connectables són els dispositius, més risc de ser piratejats corren.

Si, com en el cas del Sr. Smith, algú entra al nostre sistema biològic i aconsegueix fer-se amb els comandaments de tots aquests aparells mèdics, no us sembla que haurà nascut una nova modalitat d’extorsió? O de segrest remot? Podríem dir-ne bio-terrorisme.

Potser sembla ficció, però tots hem vist pel·lícules on el dolent aconsegueix el que vol posant una pinça d’estendre roba al tub d’un gota a gota. Sí, un estil més rudimentari de fer hacking biològic, però efectiu, a la fi.

Esperem que això sigui ficció el màxim de temps possible, i que la tele-medicina avanci amb pas ferm, a la vegada que els seus sistemes de seguretat... Ens hi va la vida.

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.