Dimecres, 6/9/2017
299 lectures

Canvis de paradigma

La matèria ni es crea ni es destrueix... només es transforma. Si bé això és una certesa que tots entenem quan ens referim al món físic, a alguns sembla que se'ls faci difícil de comprendre quan del que parlem és dels nostres hàbits i costums, dels nostres models de comportament que, igual que els àtoms, també es troben en canvi constant.

La paraula paradigma es refereix precisament a això, a models o exemples de funcionament de les coses (bé, el terme té moltes accepcions però totes van en la mateixa línia) que un grup d'individus dóna com a vàlids. Vàlids si, però potser absoluts i inamovibles no. Precisament la frase "canvi de paradigma" es refereix molts cops a aquest canvi de model, donat com a vàlid fins a un moment determinat, que sofreix una metamorfosi per arribar a un mateix punt, però fent les coses d'altres formes.

En l'àmbit tecnològic n'hem viscut i, de fet, n'estem vivint molts. Fins fa relativament poc temps, i aquest és un exemple ja massa usat, tothom entenia que per veure una pel·lícula de vídeo havia d'anar a un vídeo-club. Ara, aquest model ja és obsolet. I no és que les persones ja no consumeixin vídeo, és que els consumeixen d'una forma diferent. Per tant, el model de negoci ha canviat radicalment però l'objectiu d'aquest no.

A parer meu, en els anys vinents ens esperen uns quants canvis de paradigma prou importants per a reflexionar sobre les seves conseqüències. La gran majoria d'aquests vindran donats pels avenços tecnològics existents i les noves oportunitats que generen. Les aplicacions mòbils, la intel·ligència artificial i la geo-localització en seran, probablement, els catalitzadors.

En aquesta transició cap a nous paradigmes ens trobem amb el xoc d'interessos econòmics entre els seus actors. Un exemple molt clar és el del conflicte entre els taxistes i l'empresa Uber, que tots coneixem i, potser, hem patit. Donant voltes sobre això, m'adono que el canvi en aquest cas no té res a veure amb el pas d'un model de negoci que es troba en mans d'uns quants a un de més obert i col·laboratiu. No. Aquesta és una batalla que es perdrà en un futur no massa llunyà. En el moment que la tecnologia de la conducció autònoma s'imposi i alliberi, el model més lògic que acabarà imposant-se és el dels taxis autònoms, sense conductor. I és que, si ens parem a pensar-hi... perquè necessitem al conductor? A excepció dels romàntics, a qui els hi agrada mantenir una conversa amb el taxista per saber més sobre les ciutats, als altres l'únic que els interessa és arribar al destí. Per tant, amb aquesta tecnologia desplegada, els vehicles amb conductor quedaran només pels que, fent un símil, pugen ara a les carrosses de cavalls per donar un tomb pels nuclis turístics de les ciutats.

Un altre negoci que patirà un canvi important, també gràcies a la conducció autònoma, és el del transport de mercaderies. Per sort, el negoci continuarà donat que la necessitat de transportar-les seguirà existint, igual que la necessitat de mobilitat de les persones. En els dos casos es manté la finalitat i, el que canvia, és el com arribar a aquesta. El cas és que les grans empreses de transport ja fa temps que estan fent recerca i experimenten amb diverses tecnologies que els permetin fer aquest traspàs de model. Molta gent apuntava als drons com a mitjà de transport de mercaderies, però jo sóc dels que aposto pels camions i furgonetes autònoms que no pas pels drons, que obligarien a fer canvis legislatius massa importants per a tenir-los en compte en un futur immediat. Heus aquí, doncs, un altre canvi de paradigma. Una transformació que ha d'esdevenir necessària en els pròxims temps i que, com sempre en els grans canvis, deixarà un rastre de danys col·laterals en forma de persones, danys necessaris per a l'evolució de la societat, que aquesta mateixa haurà d'absorbir com a co-responsable que en serà.

Tornant als taxis, el que estem vivint ara no és més que la posada en escena d'una protesta més, d'un sector força voluminós. Persones que lluiten pels seus llocs de treball, que creien inamovibles i que ara veuen que poden perdre. No per Uber, que seria pensar molt a curt termini, sinó per un nou model que ja és en fase d'experimentació arreu i que, senzillament, esborrarà del mapa als conductors d'aquest tipus de vehicles.

En un moment o altre tothom ha d'acceptar, de més o menys bon grat, aquests canvis que apareixen a l'horitzó constantment. Són canvis que, en el fons, el sentit comú s'imposa sobre la resta i fa que els acceptem i els fem nostres.

Deixeu-me només fer una petita incursió en el món de la política: igual que la matèria, la tecnologia i els models de negoci, els models d'estat no poden ser cap excepció. Han de transformar-se també. I han de fer-ho, com en tots els altres canvis, mantenint l'objectiu final (pensar en el ciutadà), modificant el "com" sense voler mantenir el "qui".

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.