Dimarts, 3/1/2012
438 lectures

Compri… però segur!

És sorprenent veure, any rere any, com augmenten les vendes per Internet i cada cop es fan més habituals. Bé, sorprenent no, és el que toca. Existeixen diverses motivacions per comprar d’aquesta forma. Una de les més importants és, potser, la comoditat de no haver de sortir de casa i patir per aparcar, aconseguint que et portin les coses, còmodament, al cap d’uns dies. Altres poden ser l’aconseguir productes especials, difícils d’aconseguir al comerç local, o bé preus competitius, difícils també d’aconseguir al mercat de proximitat.

Sigui com sigui, amb aquest creixement del comerç electrònic, i a les festes on som, també creix en proporció el número de llocs web enganyosos i les estafes relacionades amb la venda de productes. De ben segur heu estat bombardejats per milers de correus electrònics oferint-vos tot tipus d’estris i, com no, de sopars de cap d’any. Cada cop més empreses pugen al carro i moltes es creen, simplement, per complir el seu objectiu en aquestes dates. El dolent, però, és que al darrera d’algunes no hi ha ni tan sols estructura empresarial i, desgraciadament també, moltes són allà per provar d’aconseguir les nostres dades personals i, sobretot, les de les nostres targetes de crèdit.

Per això, avui us vull recordar unes quantes normes bàsiques de compra segura que us poden allunyar una mica d’aquest món tan poc nadalenc.

D’entrada, abans de plantejar-vos la compra, plantegeu-vos com fareu el pagament. Hi ha moltes persones que obren un compte expressament per operar a la xarxa i hi associen una targeta de crèdit especial només per a aquests casos. Per una banda controlen la despesa on-line i, per l’altra, s’asseguren de no exposar al públic el seu compte corrent habitual. També s’ha de tenir en compte que moltes entitats ofereixen la possibilitat d’indicar si una targeta pot o no operar a Internet. Així, si ens arriben a prendre la targeta física, tampoc hi ha la possibilitat que algú la faci servir a la xarxa.

Continuant amb els serveis de la banca, comencen a sortir sistemes de pagament que ens donen més seguretat, com per exemple el que ha tret La Caixa, que permet que els pirates informàtics no arribin mai a veure els números reals dels comptes, ja que queden ocults darrera una altra identitat.

Un altre sistema de pagament és Paypal. PayPal és com un banc on, abans d’operar, t’has de registrar i crear el teu propi compte corrent, on hi ingresses diners. Llavors, en el moment de fer efectiu un pagament, uses el teu identificador de PayPal en lloc de les dades de la Visa i la transacció es fa entre l’empresa venedora i PayPal. Aquest és un sistema molt popular entre el públic més jove, ja que requereix de la confiança i habilitat en l’ús de les noves tecnologies, cosa que els que som més grans no sempre tenim.

Cada cop queda més enrere el pagament contra reembors o la transferència bancària, que han estat substituïts per aquests sistemes que acabem de comentar.

En aquesta migració cap als nous sistemes de compra, però, cal que tinguem en compte tot un seguit de normes bàsiques que en ajudaran a prevenir, que no impedir, les diferents formes de delicte 'cibernètic' que existeixen actualment.

En primer lloc, no ens em de refiar massa dels llocs web que, a crits, garanteixen l’enviament d’un producte abans de les dates assenyalades. Si us fixeu, són textos estàtics que no sembla que variïn mai, és a dir, que molt probablement els continuarem trobant el mateix dia que ens prometen rebre el producte. A més, si hi pensem, molts cops és físicament impossible realitzar l’entrega si fem els càlculs lògics de preparació del producte, embalatge i enviament.

També cal que pensem que, probablement, fer una compra a una botiga on-line significarà rebre molts correus electrònics no desitjats posteriorment. Per això, és més que aconsellable mirar, molt detingudament, el formulari de registre, per veure si hi ha alguna forma de demanar que no ens 'molestin' un cop feta la compra.

Hi ha un parell de coses que cal tenir en compte en fer una transacció a la xarxa, que ens garanteixen molta més seguretat que no pas si les ometem. Es tracta d’observar si el lloc web on estem fent l’operació té activades les opcions de seguretat previstes. Això podem comprovar-ho de dues formes. La primera és observar la línia de direcció del lloc web. Si, en ella, s’hi pot veure el prefix https en lloc d’http, vol dir que ens trobem en un lloc que té activades les opcions de seguretat del servidor i, en aquest cas, les nostres dades hi aniran 'encriptades' -codificades- per garantir un nivell de confidencialitat més gran.

Per altra banda, també podrem observar, en algun lloc de la barra d’estat del programa de navegació, la icona d’un 'candau' que ens confirmarà, també, que ens trobem en un lloc web segur. Atenció, però, doncs molts cops aquestes opcions apareixen un cop arribem a l’últim pas de la compra, moment en el que connectem al que s’anomena una passarel•la de pagament, ja que fins aquell moment no és quan es realitza la transacció real.

Qualsevol operació de compra que surti d’això, com per exemple els enviaments per correu electrònic de dades bancàries o de codis de la targeta Visa, amb molta probabilitat serà un frau. Per tant, cal abstenir-nos d’enviar qualsevol dada per aquesta via.

També hem de tenir molta cura amb els noms dels comerços on comprem per Internet. Hem de desconfiar d’aquelles botigues que es troben 'penjades' de servidors gratuïts o en petits apartats d’aquests. Els comerciants seriosos ja es preocupen de tenir els seus llocs propis, sense haver de recórrer a aquestes solucions del passat. També cal desconfiar dels correus electrònics que, per fer transaccions comercials, provenen de fonts gratuïtes. Per exemple botigadexollos@hotmail.com no seria una adreça massa fiable per a fer-hi tractes.

Com a compradors, cal que exigim i actuem exactament igual que faríem en una botiga física. És interessant navegar pel lloc web per saber si, realment, l’empresa disposa d’unes oficines físiques o és del tot virtual, si al darrera hi ha una societat (i de quin tipus es tracta) o bé es tracta d’una colla d’amics que es volen fer rics a costa de les noves oportunitats que els ofereix la tecnologia. En aquest sentit, cal cercar les opcions de contacte i privacitat per veure tot això.

No és que comprar a la xarxa no sigui fiable, però hi ha molt oportunista que provarà, de ben segur, accedir a les nostres dades i, de retruc, als nostres diners. I no és bona idea posar-los el camí fàcil.

Molts pensareu que la compra per la xarxa és una cosa que no arribarà més enllà de comprar certs tipus de productes i que, sempre, haurem d’anar al comerç de proximitat per adquirir certs articles. Malauradament, la realitat ens diu que això no és cert, i cada cop ho serà menys. El més fàcil és comprar a Internet, per exemple, un DVD o un CD de música, ja que en aquest tipus d’article poca cosa podem comprovar. Se’ns fa més difícil pensar en productes alimentaris, tot i que molta gent ja està usant la compra als supermercats per Internet o bé la fruita més fresca de les cooperatives. El grau més alt de confiança és comprar roba o sabates, per la problemàtica associada a les talles i colors dels articles. Aquest punt, també, l’estem traspassant i ja són molts els comerços que tenen la seva versió on-line. Primer els grossos, com Stradivarius, Marypaz o Munich, però mica a mica tothom està creant la versió digital de les seves botigues.

A l’igual que la mort anunciada dels vídeoclubs, enterrament al que assistirem properament, els comerços de tota la vida i de productes delicats han de tenir en compte l’amenaça que, lluny de venir de les grans superfícies (o a banda de venir d’aquestes), pot arribar dels seus propis distribuïdors, quan trenquin la promesa i venguin directament al mercat en línia, lliure d’intermediaris.

Bé, com sempre, volia fer un escrit informatiu i cap al final se m’ha anat una mica l’olla. Quedeu-vos amb que cal posar els cinc sentits quan feu una compra a la xarxa, com si anéssiu a un zoco àrab, i protegiu aferrissadament les vostres dades personals. Són la vostra versió digital a la xarxa.

Molt bones festes a tothom!

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.