Dimecres, 26/3/2014
525 lectures

Creant vocació

Em sembla que, més d’un cop, m’heu sentit a dir que a la vida, tot són punxes. Els humans tenim el problema de tenir un pensament no acumulatiu, que no es transmet de generació a generació i, per tant, moltes vegades cometem els mateixos errors i repetim coses que la generació anterior havia desestimat. La moda torna, qui no ha sentit dir això als pares?

Ara que fa 26 anys que vaig posar en marxa Ceina, recordo amb molta claredat aquells moments. Hi havia una àmplia xarxa de centres de formació informàtica (així es deien, doncs les paraules TIC són molt més recents) que oferien tot tipus de cursos... de programació d’ordinadors. El govern català de torn va entendre (igual que la resta del món) que el que s’havia de fer és impartir formació orientada als usuaris dels ordinadors, per tal que en traguessin suc de les aplicacions informàtiques existents, i no pas crear tècnics de la matèria. Us imagineu que un metge hagués de dissenyar-se les seves aplicacions de gestió de pacients per poder treballar?

Aquest pensament es va estendre i, ràpidament, tots els centres educatius ens vàrem posar a ensenyar a usar les aplicacions de l’època. Fulls de càlcul, bases de dades, processadors de textos... Recordo amb nostàlgia la sorpresa de diversos professionals en veure que podien usar l’ordinador com a màquina d’escriure... en una època on tot funcionava amb l’última tecnologia del moment: cintes de casset. Llavors és quan va quallar el terme: informàtica a nivell d’usuari. L'oferta d’estudis de programació va quedar relegada a uns pocs centres privats i a estudis de formació professional o universitària. Van començar a desaparèixer les assignatures d’informàtica als instituts i, també, les activitats extraescolars relacionades a les escoles d’EGB. I això que durant una època els més menuts van poder aprendre la lògica dels ordinadors d’una forma ben divertida amb un personatge molt peculiar: la “tortuga” del logo, a la que feien córrer amunt i avall amb unes simples instruccions.

Doncs bé, ara sembla que la cosa torna. Hi ha un moviment molt significatiu d’accions arreu del món orientades a aconseguir que, als més petits en primer lloc i a la resta de la societat després, se’ls desperti l’interès en el tema.

La cosa no es fa en va i la generen dos motius molt poderosos. Per una banda, hi ha molts informes que demostren que el fet d’aprendre a programar ordinadors o màquines desperta i agilita la ment de les persones. Per l’altra, un estudi actual diu que hi ha una mancança de programadors informàtics xifrada en més de 17000 persones a l’estat espanyol. En plena crisi, les empreses acomiaden treballadors però el sector informàtic ofereix treball... el problema és que no hi ha a qui contractar. Per això, moltes administracions de tot el món estan fent campanyes ben interessants per captar l’atenció dels més joves, fent-los veure que la programació informàtica pot ser una via de futur, en un temps que aquest és difícil de preveure.

Als Estats Units, per exemple, han posat en marxa una ambiciosa campanya anomenada L’Hora del codi, on fins i tot s’hi ha implicat, com podreu veure en el vídeo següent, el propi president americà: https://www.youtube.com/watch?v=FC5FbmsH4fw.

Si us interessa aquest tema, també s’ha desenvolupat un lloc web (http://code.org) on hi ha molts més vídeos i, el més important, jocs que ens ajuden a fer les nostres primeres passes en programació amb l’ajut de personatges com Bill Gates o Mark Zuckerberg i els ocellets d’Angry Birds. Molt divertit.

Un dels entorns que més s’està posant de moda a l’actualitat, i que considero una herència de la vella tortuga del Logo, és l’Scratch (http://scratch.mit.edu/).

Desenvolupat per l’Institut Tècnic de Masachussets, ofereix un entorn visual de programació on els límits només els posa la imaginació. Programar és tant fàcil com fer encaixar peces de Lego. A banda, si a l’anterior hi afegim Arduino (plataforma d’electrònica oberta http://www.arduino.cc/es/#.Uy3cLEZOVFo), podrem programar tot tipus de robots, en lloc de limitar-nos a crear només aplicacions.

Existeixen un munt d’entorns més, molt interessants també, com pot ser Lightbot o Python, però això ja us ho deixaré a vosaltres, per si voleu investigar una mica mes.

Ja més a prop de casa, concretament a la nostra comarca, l’associació per a l’impuls del sector TIC, TICAnoia (http://www.ticanoia.cat) ha posat en marxa, amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, una campanya de motivació per als més joves amb la intenció de fer-los veure que la programació informàtica és una més que bona sortida professional. Aquesta campanya, que podeu consultar a http://www.ticanoia.cat/articles-mostra-2213-cat-informatica_i_comunicacions_professions_de_futur.htm, proposa diverses activitats relacionades amb tot això i orientades a educadors de les escoles, a pares i als propis estudiants que es troben en el punt de decidir la seva futura orientació acadèmica. En aquest mateix enllaç hi trobareu, també, un vídeo on es poden veure tot d’estudiants que han aconseguit un lloc de treball a les empreses de la zona i que expliquen la seva experiència.

No vull entrar en la discussió de si les vocacions s’inculquen o es porten dins, però sí que és molt interessant veure de quina forma reaccionen les persones quan s’adonen que, en el fons, el poder de les màquines és a les seves mans, a unes quantes línies de codi de distància.

Hem de saber aprofitar aquesta nova punxa que ha tornat, esperem que per quedar-se, per l'oportunitat que per a molts pot significar pel seu futur professional.

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.