Dijous, 24/4/2014
464 lectures

El dret a... la desconnexió

No patiu, no parlaré de segons què, que ja en parlem molt tots plegats.

L’altre dia, escoltant la ràdio, em va sorprendre una notícia que després, donant-hi voltes, veig reflecteix una realitat en la que tots estem immersos i que crec que pot donar molt a parlar en els propers temps. I és que, a França, patronal i sindicats han signat un acord de “desconnexió” pels seus treballadors.

I és que, si hi pensem una mica, tanta connectivitat, telèfons intel·ligents, ordinadors, tauletes digitals i demés andròmines ens permeten unes possibilitats d’oci poc imaginables fa uns anys, però, també, fan que la nostra vida privada sigui una extensió “sempre disponible” del nostre lloc de treball. Així, tota aquesta tecnologia tendeix a fer que el personal de les empreses estigui disponible les 24 hores del dia.

I... qui no ha rebut un Whatsapp de la feina a altes hores de la matinada? O al cap de setmana?

A molta gent, principalment de sectors com la informàtica, les consultories, enginyeries i, en general i de moment, personal amb responsabilitat dins les empreses, ja se’ls desdibuixa la frontera d’on és la feina i on és casa seva. Fins al límit que hi ha estudis que demostren que aquesta connexió permanent té un cost a nivell de salut, augmentant l’estrès i l’ansietat i, en casos extrems, arribant al suïcidi.

També és cert que, a vegades i en el tipus de feina comentats, la creativitat no sorgeix dins les hores de treball i pots esdevenir a mitja nit, però...

Al nostre país veí s’ha signat un acord que regula el número d’hores en que el personal, diàriament, ha de desconnectar aquests aparells: 11 hores al dia i, a més, els caps de setmana. A simple vista, sembla una norma més que posa una frontera entre vida laboral i vida privada, però penso jo que a la pràctica la cosa serà molt més complicada. En un món com l’actual, on es premia l’èxit i es fa que les persones i les empreses siguem cada cop més competitives, el factor velocitat en la presa de decisions és fonamental... i aquesta llei hi posa traves. Enfronta el món empresarial amb el món privat i tothom té la raó, depèn del costat des d’on ho miris.

No m’entengueu malament, eh? No és que no hi estigui d’acord, per mi és molt important regular-ho, però el problema és com fer-ho. Haurem d’acabar sumant minuts de connexió que es restin de les hores laborals? Cobrar plusos per hores de disponibilitat com si es tractés de feines de risc o nocturnitat? No ho sé, però penso que els francesos han obert una capsa de trons que portarà cua i, abans o després, haurem de parlar-ne.

Que n’opineu? Us sentiu connectats tot el dia?

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.