Dimarts, 12/7/2011
519 lectures

Indignat… però a pagar!

Sembla ser que la paraula de moda, aquests últims temps, és la que encapçala l’article d’aquest mes. Si, sóc un oportunista per fer-la servir, doncs crida l’atenció, però la veritat és que he provat de trobar un sinònim per descriure el que sento i no abusar d’ella, però no me n’ha sortit cap. Bé, algun si, però era tan malsonant i groller que no m’ha semblat correcte fer-lo servir.

La qüestió és que ho estic, i molt. Jo, com molts, confio força en les persones i les institucions. També com molts, m’estic adonant que aquesta confiança es pot perdre quan les coses van mal dades. Sempre he pensat que és una pena i una pèrdua de temps que les persones no heretem genèticament el coneixement i les experiències dels nostres pares i cada cop que naixem, haguem de començar des de zero. No estaria malament que aparegués una tecnologia que ens implementés tot això i, llavors, només ens haguéssim de dedicar a aprendre coses noves... i ja fóssim 'gats vells' en les que caiem, una i altra vegada.

Una d’aquestes pedres amb les que sempre ensopeguem és el no llegir la lletra petita de les coses. Unes vegades perquè confies en el teu interlocutor i, d’altres, perquè se t’estan plantificant setanta pàgines de contracte al teu davant i, és clar, qui es llegeix tal quantitat d’informació? Doncs si hi penseu... probablement ningú.

I dins d’aquest grup em trobo jo. Si ja no llegeixo les instruccions de les coses (encara que després perdi hores provant de fer que funcionin), menys llegiré els papers que em fan signar, no?

La qüestió és que mai, fins ara, havia tingut problemes amb la banca. No perquè vagi de sobrat, que no és pas així, sinó que sempre que he volgut un servei, he signat els papers, i la cosa ha funcionat.

Ara, però, em trobo amb un greu problema amb un parell de bancs. Bé, un greu problema amb un i un de no tant amb un altre. I és per això que estic indignat!

Resulta que, en el cas del més greu, des de l’empresa vàrem sol·licitar la renovació d’un descompte de factures que ja fa molts anys que teníem contractat. Va venir el comercial habitual del banc, amb tot de papers, i ens va dir que era la sol·licitud de renovació d’aquest producte. Lògicament, i sense cap lògica, vaig signar els papers sense mirar i apa, a usar el descompte!. El problema em va arribar al cap d’un any, on vaig rebre el requeriment de pagament de més de tres-mil euros, perquè vaig contractar un producte “d’alt risc financer” anomenat Swap. Incrèdul, vaig trucar al banc i vaig veure que si, que havia signat allò... tot i haver-ho fet de la forma més irregular que pot imaginar-se...

Per més 'inri', l’any passat la factura va ser de prop de set mil euros. No cal dir que estem pendents de judici contra aquest banc.

El cas del menys greu, però que també em fa indignar, es diferent. Resulta que tinc una pòlissa de crèdit amb unes condicions d’interès realment avantatjoses que vaig signar molt abans que els propis bancs visualitzessin l’arribada de la crisi. Ara, però, el banc ha contactat amb mi per dir-me que com que hi perdrien diners, me la cancel·len de forma unilateral... Té pebrots el tema... Sí, ja sé que jo també la podria cancel·lar 'unilateralment', però per fer-ho hauria de pagar tot el deute de cop i, això, qui ho pot fer avui en dia?

En fi. En els dos casos he tingut un bon aliat i el 'mal de muchos...' ha funcionat bé, com sempre ho ha fet. Aquest aliat ha estat Internet, perquè des de la xarxa pots veure que no et trobes sol davant una situació (normalment hi ha molta gent afectada per les mateixes coses) i, a més, pots trobar-hi ajut, informació, i orientació de tot tipus.

No parlo dels grups de Facebook tipus 'Yo también quiero que cierren los bancos' o coses similars com comprar un vi dedicat als banquers anomenat 'Gran Cerdo'. Pels que us sentiu indignats com jo, amb el món de la banca, teniu a la vostra disposició l’Associación de Usuarios de Banca (AUSBANC – http://www.ausbanc.com), que ha aconseguit molts èxits davant les injustícies del món financer.

Existeixen moltes altres associacions que defensen els nostres interessos. La més genèrica i coneguda, potser, és l’OCU (Organización de Consumidores y Usuarios), que es troba a la nostra disposició al lloc Web http://www.ocu.org.

Us animo a que remeneu una mica per Internet per cercar informació sobre aquests temes. De veritat que no us l’acabareu. També us animo a que, cada cop que estigueu a punt de signar alegrement un document, us ho rumieu dues vegades i penseu que invertir una estona en llegir us podrà estalviar més d’un mal de cap en un futur...

Ara com ara, haig de treure diners de la butxaca, per fer-hi lloc a la indignació...

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.