Dimecres, 6/11/2013
597 lectures

El lleó... no em fa por

Sortim de Halloween, encara que sóc dels que pensa que, com el pare Noel i altres tantes coses, són noms i tradicions importades i força allunyades de les que tenim per aquí però que, malgrat tot, cada dia compten amb més adeptes...

És curiós el cervell humà. Precisament aquell dia em tocava fer de “cangur” a casa i, quan la nena dormia, vaig entretenir-me a fer un repàs al que feien a la tele, esperant trobar alguna cosa que m’entretingués. Al final, em vaig enganxar a un canal de documentals d’aquells més sensacionalistes que no pas divulgatius i educatius. Parlaven d’esperits, ànimes en pena i d’altres espectres i s’hi feien proves “científiques” per demostrar la seva existència. Reconec que, als pocs minuts i principalment pel tipus de muntatge televisiu del programa, vaig començar a sentir-me inquiet i, dissimuladament (encara que estava sol), passejava la mirada per la sala d’estar, amunt i avall, esperant veure alguna cosa anòmala que justifiqués les meves pors. Però no, no va passar res, tot i que jo em vaig quedar amb la sensació que tenia algú a l’esquena, observant-me constantment, mentre feia el ritual previ a anar a dormir.

L’endemà, em vaig sentir com un imbècil. Vaig recordar-me de quan era petit i de que les mínimes histories de por d’aquelles edats em feien tenir el llum encès de l’habitació i cridar: “mama, no tanqui la porta!” en anar a dormir... Són pors irracionals, que un moment o altre tots hem passat, i que curiosament associem amb les coses malignes, la foscor, i les coses que no podem veure ni entendre.

Això em va fer pensar que hi ha moltes d’altres coses que no podem veure (i amb prou feines entenem) i que, en canvi, no ens fan por i no hi parem atenció quan són amenaces reals que ens haurien de fer estar neguitosos tot el dia. El mes passat, sense anar més lluny, l’organització mundial de la salut (OMS) va confirmar que la contaminació atmosfèrica és cancerígena i l’han inclòs com un dels 10 elements més cancerígens per l'ésser humà.

I estem tan tranquils... Si tinguéssim la mateixa por a la contaminació atmosfèrica que a les bones pel·lícules de terror, veuríem la gent córrer desesperada pels carrers de les grans capitals mentre, els que podrien, estarien mirant l’escena darrera les finestres de les seves cases, amb màscares anti-pol·lució posades, és clar. Bé, potser alguns ja estan conscienciats, però pel que sembla la immensa majoria de la població, no.

Tot i amb això, la contaminació la podem intuir. Només cal mirar l’horitzó en direcció Barcelona, quan l’alçada ho permet, i veurem com està la cosa. I tot i veure-la, en fem cas omís i, sense por, ens hi endinsem. Com som!

A nivell de més invisibilitat, i contínuament discutits, són els efectes de les radiacions provocades per tot tipus de dispositius electrònics i principalment per les emissions de les xarxes Wifi. Sigui com sigui, alguns ja s’ha posat les piles i, en altres països (és clar), s’ha començat a prohibir aquest tipus de xarxa a escoles, biblioteques i llocs públics. I no tenim por, tampoc. Alegrement, siguem on siguem, la típica pregunta: teniu Wifi?

Si fem un pas mes, encara hi ha substàncies invisibles altament perilloses que sabem que existeixen però que no veiem i que, també, han estat “explotades” per l’ésser humà. La radioactivitat, per exemple. I ens creiem que som capaços de proporcionar la seguretat suficient perquè mai a la vida hi passi cap incident? Uff. Sort que tots plegats, això de les nuclears, ho veiem lluny i no va amb nosaltres.

En fi. No acabaríem mai de parlar de coses a les que sí que hauríem de tenir por i, en canvi, les acoblem sense cap mena de recel a les nostres vides. Per sort, sempre hi ha grups de persones interessades en el tema que treballen, dia i nit, per fer un món menys ple d’aquest tipus de por i que, a vegades, poden sortir-se amb la seva. La barrera amb la que normalment topen són els governs i els polítics, però al final, de vegades, se’ls dóna la raó.

Mica a mica, algunes coses es corregeixen, d’altres es prohibeixen (com els termòmetres de mercuri) i d’altres canvien de forma. Aquest és el cas de les xarxes Wifi que, amb una mica de sort, veurem desaparèixer un dia o altre. I és que durant aquest mes s’ha de presentar en una important fira de Shanghai, una nova i revolucionària tecnologia de transmissió de dades: el LiFi, sigles que equivaldrien a alguna cosa com “Light fidelity”, malgrat que l’origen de l’acrònim sigui una mica enrevessat.

Es tracta d’una tecnologia que substitueix les ones actuals de les xarxes Wifi, basades en la radiofreqüència, per ones lluminoses. Sí, sí, es tracta de poder aprofitar la llum que ens envolta per poder transmetre dades, sense els efectes nocius de les actuals. I a velocitats, de moment, molt més elevades que les de la Wifi clàssica. Fins a 500MB per segon. Una passada. I no és un projecte, ja es presenta de forma oficial. On hi hagi una bombeta, hi haurà internet.

Sóc dels que opina que, poc a poc i bona lletra, anirem corregint les injustícies d’aquest món, les coses dolentes i aquelles que afecten el propi home i l’entorn. Aquestes són les pors que cal que esmenem i, de les de la tele, ens n’hauríem de riure molt!

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.