Dimecres, 16/5/2012
483 lectures

Mal de muchos...

Estareu d'acord amb mi que ens trobem en una època depressiva i de desil·lusió general. Abans, quan algú ens demanava: què, com va? La nostra resposta era única i inequívoca: bé, i tu? Ja fa temps, però, que la cosa ha canviat i que amb un simple "anar fent" tanquem aquesta peculiar salutació.

I és que no n'hi ha per menys. Els mitjans ens bombardegen constantment amb desagradables notícies que, principalment les econòmiques, en la majoria dels casos ni entenem. Conec molta gent que opta per tancar el ràdio o la tele o, simplement, busca programacions alternatives que l'aïllin d'aquesta espiral negativa on ens trobem tots plegats.

Aquest migdia mateix, mentre dinava, m'he trobat a un vell conegut i, lògicament, ens hem fet la pregunta de rigor: com va?. Jo ja no esperava res especial, però realment el que m'ha dit, m'ha fet pensar: "tant me fot".

El que hagués pogut ser un comentari intranscendent o una conversa d'ascensor s'ha convertit, per mi, en font d'inspiració. I és que ell, lluitador com qui més, ha estat tibant del seu negoci com un ruc, per mirar de fer quadrar els números de final de mes, com qualsevol negoci o com qualsevol família. El que li ha passat, però, és que ha canviat de punt de vista arran de la pròpia socialbilització amb els demés, del seu ram. Resulta que tothom està fotut a més no poder. En un dinar del seu sector, tothom a posat sobre la taula els seus problemes i les greus dificultats per tirar endavant, fet que fins i tot li ha fet veure que tampoc està tant malament, en el fons. En el seu cas, aquesta interacció li ha estat positiva, quan a moral i ànim, encara que negativa, doncs ha constatat que les coses no van tant bé.

Us preguntareu on vull arribar amb tot això, no? Bé, el fet és que no ho sé, i que el que escric em guiarà a la conclusió, però la veritat és que he lligat la conversa del migdia amb l'efecte de les xarxes socials en els propis individus que les composen. Perquè? Doncs perquè precisament aquest és un dels seus efectes immediats: l'efecte virus.

A nivell empresarial, precisament això és el que es busca: posar-se en els medis socials per expandir, en forma de virus, la marca o producte objectiu de les campanyes. És el que es coneix com a "campanyes virals". Algunes empreses ho han aconseguit i, els seus missatges, han arribat als últims racons de la xarxa...

Aquest efecte viral no sempre es desitjable. Moltes vegades pot ser negatiu o, si més no, pot empènyer col·lectivament a la depressió, la protesta o, simplement, la denúncia.

La pega de tot plegat és que a vegades aquest efecte viral s’estén, només, entre els propis col·lectius de risc que el poden contraure i que, de fet, ho fan.

M'explico. En el meu perfil de Facebook hi tinc amics, però a banda, ja que l'uso també per l'empresa, tinc coneguts i desconeguts dels que puc entretindrem a repassar les seves vides. No és que sigui xafarder, d'entrada, però si que veig encuriosit expansions virals com les que comento que em fan qüestionar, fins a cert punt, la seva utilitat. Per exemple, les persones que són fervents defensors dels animals. Aquestes, com és lògic i als medis socials, s'envolten dels seus similars. O sigui, es fan amics normalment de persones amb les seves mateixes inquietuds i passions, cosa que està bé d'entrada, però també és una arma de doble fil. Aquestes persones són les que pengen fotografies d'animals maltractats fins l'extrem i denuncien anomalies en granges d'animals o maltractaments i abandonaments de gossos.

Sembla una cosa normal, no? Però si hi penseu una mica, veureu que en realitat són "guetos" que propaguen de forma viral els seus missatges, però que ho fan a persones que són col•lectius de risc, com he dit abans, ja que els afecten directament. Llavors, ja tenim el problema. Les persones receptores dels missatges s'afecten profundament i propaguen el mateix missatge a les seves amistats que, clar, tenen la mateixa ideologia. Per tant tenim que, finalment, el missatge de denúncia dona voltes entre persones que ja són sensibles a aquesta realitat i que, en molt rares ocasions, arribaran als que realment haurien d'escoltar el missatge.

Aquest exemple el podeu traslladar a qualsevol altre àmbit: grups a favor de la independència que rarament faran amistat amb persones contràries a ella, grups pro drets humans, grups d’indignants...

Probablement no sigui tant inútil, tot plegat. La propagació viral de les xarxes socials, i més si tenim en compte que aquests missatges arriben a grups amb interessos similars, em fan concloure amb una frase de tota la vida: mal de muchos... consuelo de tontos. O és de todos? Si tots veiem arreu que tot va malament, no estem mes tranquils pensant en la nostra situació?

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.