Dimecres, 9/10/2013
495 lectures

Maleïts interessos

Totalment d’acord. Maleeixo els interessos que em cobren per fer qualsevol transacció, ni que sigui virtual, des del meu compte bancari... Però avui no vull parlar d’això. De fet, revisant alguns escrits de mitjans dels any 90, ja em lamentava de la decisió dels bancs de gravar les transaccions on-line, quan és més que provat que estalvien costos en el món off-line... En fi, incoherències que demostren, un cop més, que al cap i a la fi ha d’existir la recaptació sense importar el mitjà que s’usi per aconseguir-la.

Escoltant l’altre dia la ràdio, van dir una cosa prou interessant que va deixar anar algun personatge cèlebre del que, ara mateix, no recordo el nom. Deia, més o menys, “Abans, un escrivia i els demés llegien i, ara, tothom escriu i ningú llegeix”. Això em va fer rumiar una bona estona, i quan més estona passava, més interessants veia aquestes paraules. Lligant-ho amb la tecnologia i deixant a banda el fet de si hi ha massa llibres o no a les llibreries, aquesta afirmació, si pensem en els blocs (allò que més s’assembla a una publicació, però que no te un editorial al darrera que en censuri la qualitat), és més que escaient.

Us heu preguntat mai quantes persones creen blocs a la xarxa? Qualsevol pot fer-ho. És totalment gratuït i permet expressar-nos amb total llibertat sobre qualsevol tema que sigui del nostre interès, i del dels altres. O, perquè no, permet satisfer als novel·listes i poetes frustrats, doncs no hi ha ningú al darrera que els admeti o rebutgi la seva obra. Malauradament, i gràcies a aquesta mateixa facilitat, el número de blocaires creix de forma exponencial i la qualitat dels continguts es degrada proporcionalment. Llegint les últimes estadístiques d’un dels llocs més coneguts que permeten crear blocs, Wordpress, parlen del número de persones que llegeixen, mensualment, al voltant dels 2.300 milions de pàgines. A diari, s’hi insereixen unes 500.000 noves entrades i els lectors hi deixen al voltant dels 400.000 comentaris. Això només a Wordpress. Us imagineu la ingent quantitat d’informació que s’està movent diàriament?

Clar que, ni molt menys, tot allò que es publica arriba a ser llegit pel públic en general. Amb una mica de sort, un bloc d’opinió o un de poesia el llegeixen un grapat de persones que, normalment, pertanyen a l’àmbit familiar o de les amistats de l’autor. Això amb sort. D’altres, si us entreteniu a revisar una mica els blocs que hi ha penjats a la xarxa, veureu que no tenen ni un sol comentari i que no han estat accedits des de la seva data de creació.

Si assistiu a xerrades o llegiu sobre el món 2.0 i la societat en xarxa, els missatges que s’hi donen animen a que creem els nostres propis blocs, amb la bandera de l’auto-promoció (ja sigui personal o pel nostre negoci), com a distintiu de la nostra digitalització. Per acabar de convèncer, ens posen els típics “Casos d’èxit”, que per a mi són més aviat les excepcions a la norma i, apa, a omplir la xarxa!

Si bé és cert que hi ha casos molt sonats de blocaires que s’han fet famosos, al darrera de les històries dels seus blocs, teclejant, hi ha periodistes, escriptors, polítics, científics que escriuen sobre temes d’actualitat, i que a diari sumen seguidors i creen tendència, revifant l’interès del lector. Són casos molt especials que caldria estudiar al detall per comprendre el perquè i el com. No hi ha massa fórmules matemàtiques que ens ho expliquin.

Aquests blocaires que han “saltat a la palestra” són ara l’objectiu d’empreses, partits polítics i poderosos grups amb interessos econòmics. Potser us preguntareu: Com? Perquè? Doncs senzillament perquè els seus escrit són seguits, realment, per centenars de milers de persones i, el més important, allò que diuen s’estén com la pólvora. Llavors, el següent pas: influir en l’escriptor per inocular una idea al lector... i ja ho tenim! missatge subliminal (o no tant) llençat.

Podeu pensar que és ciència ficció, o la trama d’alguna pel·lícula, però no és així. Cada cop més, surten casos on s’ha demostrat que blocaires sense interès especial en cap empresa o partit polític o producte han deixat anar comentaris favorables o desfavorables després d’haver-se endut un “sobre” amb alguna propina dels interessats.

Si penseu en un sistema de “mini-blocs” com Twitter, imagineu-vos la repercussió que podria tenir que un personatge públic com Messi, que te desenes de milers de seguidors, fes un comentari a favor d’un producte concret. S’esgotaria del mercat. Aquest és el poder que poden tenir aquestes eines, i els qui tenen el poder ho saben perfectament.

Recordeu-vos que en Barack Obama, quan va ser escollit president, va fer un simple comentari sobre l’amor que tenia a la seva Blackberry. Les vendes d’aquesta marca van pujar com l’escuma i els entesos de màrqueting calculen que s’hauria d’haver pagat al president nord-americà entre 25 i 50 milions de dòlars, de no haver-se tractat d’ell. Increïble, no?

Així doncs, si voleu crear un bloc, ànims, us poseu en un mercat on l’oferta és enorme i la competència igual de gran i ferotge però, si teniu la sort de moure masses, aviat trucarà algú a la porta: els interessos.

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.