Dilluns, 23/9/2013
529 lectures

Monopolis? Sí, gràcies!

He arribat a la conclusió que estimo els monopolis... m’encanten! Sí als monopolis i sí a la globalització! Bé, potser que us expliqui perquè dic això, abans que em prengueu per boig...

N’estic fart dels problemes de la diversitat. Per culpa d’aquesta les coses no acaben de sortir mai com un vol o com et diuen que funcionaran. Parlo de tecnologia, és clar... La diversitat cultural, de races, sexe, llengües i religió, tot i que amb matisos, crec que és enriquidora i interessant. En tecnologia, però, és un mal de cap espectacular.

L’altre dia endollo el meu iPhone (i això que jo sóc més de Microsoft, però vaig aprofitar els punts Movistar quan només existia aquest dispositiu), i sincronitzo els contactes amb el meu ordinador de sobretaula. És un PC, amb Windows 8 de Microsoft. Quan em diu que tot és OK, cosa que no sempre passa, doncs a vegades m’apareixen missatges d’actualitzacions, autoritzacions i números de dispositius que, per sort, no paro a llegir-me, desconnecto el telèfon i... upps! Tots els contactes per triplicat!!!

Arribant a casa, el mateix procés amb el portàtil per descarregar la nova música que he comprat a la botiga d’Apple. Després de més missatges i suors en veure que no hi ha pebrots de trobar la música, per molt informàtic i tècnic que jo sigui, decideixo deixar-ho per un altre dia, o millor encara, provar-ho en un equip diferent... Total, que de moment no se on és la meva música. Sí, la veig al telèfon, però no la puc “arrencar” d’allà.

Per acabar-ho d’adobar, la meva dona m’informa que després d’endollar el seu, totes les fotografies han passat misteriosament al “núvol”, posant-se a disposició de Facebook.

Rumiant, mentre conduïa, en totes aquestes peripècies que no són gens estranyes entre els que usem aquests aparells en l’entorn laboral i familiar, m’adono que no estic escoltant música al cotxe... ah, clar. Resulta que l’última actualització del Bluetooth del vehicle no és compatible amb el meu model de terminal telefònic (...Smartphone?). Si, quan em vaig decidir a posar aquest aparell al cotxe vaig veure que, de facto, no era compatible al 100% amb cap telèfon. En uns fallava el Bluetooth, en d’altres la descàrrega de música, en d’altres la recepció de missatges a la pantalla de navegació... Vaja, una frustració absoluta...

De tornada a casa, insereixo a la consola de jocs un llapis de memòria amb vídeos que m’han passat la parella amb qui vam estar aquest estiu de vacances i... tatxaaannn!!! No llegeix aquest format d’arxiu!!!. Ho hauria d’haver intuït, ja que també em vaig trobar que no reproduïa arxius de música del format més normal i corrent que hi ha arreu... Ah, i a més, resulta que a part d’aquestes incompatibilitats tècniques hi ha les incompatibilitats imposades pels fabricants. Per exemple, el tema que els arxius de Flash no funcionin en dispositius Apple... O coses semblants amb els terminals d’Android.

Doncs ho sento, però estic ben calent amb tot això!!! No podríem quedar-nos amb una sola opció? Prometo que quan renovi dispositius, em fixaré en un sol fabricant, una única marca, ja n’estic fart que les coses no funcionin o ho facin a mitges... Ja sé que això sona a retrògrad, que ara, o fins fa ben poc, el que “molava” era defensar la diversitat tecnològica, els sistemes oberts, el codi lliure... però crec que tot plegat està reculant. Les empreses volen seguretat, pocs problemes i un suport al darrera, que no sigui precisament una comunitat altruista que escrigui blocs a la xarxa. Les empreses necessiten solucions reals i palpables als seus problemes.

I els usuaris particulars, també. Crec que és important que dediquem el temps als nostres, a les nostres aficions, al descans, al que sigui, però no a configurar i reconfigurar aparells o perdre la paciència provant d’entendre com funcionen quan volem que s’entenguin amb el seu entorn.

El problema de tot plegat és que en el món de la informàtica s’ha provat de fer, des de sempre, el que es fa en altres sectors amb normalitat. En l’industrial, per exemple, cada empresa fabrica el seu producte i, difícilment, podrem usar recanvis d’una en productes de l’altre. Ningú pensaria mai en cotxes que podessin intercanviar les seves peces, oi? Doncs en tecnologia, amb l’afany que cada marca tingui el seu producte exclusiu, s’ha anat a la deriva des del principi i durant temps creant productes tancats, incompatibles entre si.

Ara, però, a l’era de la interconnexió portada al límit, es fa palès que no s’ha solucionat pas massa cap d’aquests problemes, per moltes organitzacions creadores d’estàndards que hi hagi emetent normatives i més normatives. Si moltes vegades amb prou feina funciona del tot bé un producte d’un mateix fabricant, imagineu-vos provar de fer que s’entenguin tots amb tots. Impossible.

Per això, defenso i desitjo que algun monopoli arrasi amb la seva competència i es pacifiqui la immensa heterogènia d’equipaments, protocols i versions del mercat; de ben segur que estaríem tots una mica més tranquils, perquè si hem d’esperar que s’entenguin i ho facin tot compatible...

Ben mirat, usar-ho tot d’una única marca és el mateix que si existís una norma estàndard que realment funcionés, no? Així doncs, no demano res d’estrany, només que tot funcioni i oblidar-me dels problemes. Si contéssim les hores perdudes en tot això... quedaríem esgarrifats!

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.