Dimecres, 7/11/2012
511 lectures

L’oportunitat de la mort

No interpreteu malament aquest títol. He volgut fer un joc de paraules i, a més, ser oportunista i aprofitar que sortim de la festa de tots sants on, tots, tenim més que present aquest fet irreversible.

Així doncs, no em refereixo a l’acte de morir com a oportunitat, sinó més aviat a tot el que envolta aquest moment de la nostra vida que, perquè no dir-ho, mou quantitats milionàries cada any. I ja se sap que al voltant d’aquestes existeixen negocis que, com tots els d’altres sectors, cal renovar i actualitzar si es vol estar al dia i no perdre competitivitat.

Aquests dies he estat pensant en un escrit que vaig fer, allà al 1998 (ha plogut una mica des de llavors) i, recuperant-lo, m’adono que moltes de les coses que s’hi comentaven ja són una realitat, encara que una mica transformada, de la mateixa forma en que s’ha transformat la forma de comunicar-nos des d’aquell moment.

En ell, parlava de cementiris virtuals on les persones que ens deixen podien disposar d’un apartat al lloc Web, amb les seves memòries i fotografies. En aquell moment, això era una novetat molt gran i, de fet, va causar força sensació la presentació de l’empresa que ho va presentar en societat.

Aquesta no és pas una idea molt nova. Recordo que la pel·lícula “La memoria de los muertos” ja presentava un tema molt en sintonia, on les persones podíem gravar la nostra vida per, després, presentar un vídeo – resum al tanatori i presentar-lo en una pantalla ubicada a les làpides del cementiri.

Aquests dies de castanyes i halloween, han estat aprofitats pels mitjans de comunicació per comentar novetats al voltant de la mort i les noves tecnologies. De fet, hi ha força novetats en el sector impulsades sobretot per la febre de la innovació i l’emprenedoria que sentim, cada dia, com si es tractés de l'única sortida de la situació actual que tots coneixem.

Sense anar més lluny, trobem l'empresa que fa làpides en forma de codi QR i, en enfocar allà el nostre mòbil intel·ligent, accedim al lloc Web de la persona difunta. De fet, fixem-nos que no s'ha fet res més que aplicar el concepte 2.0 (interacció o participació per part de l’usuari) en el procés d’accedir a aquest lloc. Bé, la interacció potser es podrà anar afegint, tot permetent deixar comentaris en un "llibre de signatures virtual" o alguna cosa similar, ja es veurà.

Un altre sector amb futur és el dels advocats o gestors que s'encarreguin de les xarxes socials i la identitat digital del finat. O no hi havíeu pensat? Què se'n farà dels milers de milions de pàgines que poden quedar òrfenes en el futur? Qui les esborrarà? qui les heretarà?. Si jo tingués una funerària, en el meu catàleg de serveis començaria a fer-hi espai...

Per últim, però no com a final d'aquesta enumeració, el món de les xarxes socials també té un nínxol (mai més ben dit) en aquest sector. Les xarxes socials verticals (dedicades a temes únics com el vi o la música) ja tenen una xarxa social dedicada al tema que ens ocupa: www.duelia.org. Aquesta xarxa aglutina persones que es troben en situació de malaltia, o bé amb persones que han perdut algú i volen trobar altres que els donin recolzament i els acompanyin en el dol. Normalment els propis usuaris d’aquesta xarxa es converteixen en assessors dels nous usuaris. Un tema curiós, que no deixa de cridar l'atenció per novetat, però també per obvi.

Ja veieu, doncs, que parlar de mort no només és parlar de final. També pot ser un inici, un projecte, una novetat que pot ajudar a molts a continuar la vida amb empenta i il·lusió, encara que sembli tabú barrejar en el mateix paràgraf conceptes, en principi, tan distants.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.