Dimarts, 26/10/2010
535 lectures

Rics i pobres de tecnologia

Permeteu que em ‘descolloni’. Permeteu-me també l’expressió que acabo d’usar. Però és que n’estic una mica fart. Clar que cadascú es dedica al que es dedica i quan treu el cap en altres sectors, s’adona d’altres realitats que poc s’assemblen a la seva.

Per la meva feina (la principal i vocacional, és clar), haig d’assistir a moltes reunions, jornades, xerrades i conferències relacionades amb temes TIC (Tecnologies Informació Comunicació, per si a algú encara se li escapa). La sola paraula em fa mareig. Què hi farem... termes com aquest i 2.0 estan a l’ordre del dia i, o bé cerques què volen dir i assenteixes quan els sents (com si ja els coneguessis quan vas néixer), o ets un exclòs digital. Sí, sí, és així, això.

A vegades, quan m’estresso, penso... sí, tot això està molt bé, però tothom és a la mateixa ona? Estem tots pel tema? La resposta òbvia és que no. Les tendències marquen que, a aquest pas, en uns anys tothom haurà superat la inclusió digital, però ara com ara, igual que a les societats dividies entre rics i pobres, existeix una ‘bretxa’ —escletxa— digital important, i no a altres països, sinó a casa dels veïns.

I és que em descollono perquè mentre uns prediquen (bé, prediquem) sobre la necessitat imperiosa d’usar les xarxes socials, de saber redactar currículums amb dissenys espectaculars per a penjar-los a LinkedIn, per exemple, i confessem (bé, confessen), que estan enganxats al Twitter que fins i tot els demés sabem quan tenen problemes d’estrenyiment, d’altres l’únic que demanen és poden tirar endavant les seves famílies, aconseguir una feina —o suar per no perdre la que tenen— i, què voleu que us digui, entenen el que els diem, però no veuen com posar’s-hi...

Recordo una conferència que estàvem donant a un grup de persones arran de les xarxes socials. El públic era gent de baixa qualificació acadèmica, no tecnificada, i havia treballat (perquè ara ja eren a l’atur) en llocs força humils on, evidentment, l’ordinador era el que menys falta hi feia.

La pregunta que es va fer als ponents, un cop havíem vomitat tot el nostre saber —on no hi faltaven sigles i acrònims— va ressonar a tota la sala: ... això està molt bé, però a les persones que no hem engegat mai l’ordinador... què carai ens expliqueu de xarxes socials, twitters, facebooks i 2.0?

Era una conferència impossible. Tots els ponents havíem passat per alt una cosa fonamental. Existeix una part de la societat que no sap de què parlem els ‘tecnòcrates’ i de fet, probablement tant se’ls en fot. I tot i amb això perseverem en la nostra evangelització, obligant quasi bé a les nostres mares i, de fet, a les nostres mascotes i fills que encara no tenen ús de raó a fer anar un conjunt d’eines per estar al capdamunt de l’ona de les noves tecnologies. Heu observat el munt de gossos i nadons que tenen pàgina a Facebook?

Remenant per Internet, però, existeixen llocs que ens parlen d’estadístiques i de realitats paral•leles que poden fer-nos pensar. Per exemple, aquest lloc web ens mostra una estadística real de l’ús d’Internet als cinc continents. Observant les comparacions que hi ha des de gener de l’any 2000 fins l’actualitat, ens podem felicitar de l’augment espectacular que ha tingut el tema des de llavors. Però... els percentatges sempre tenen dues bandes. Per exemple, si se’ns diu que a Espanya la penetració és del 62 per cent, això vol dir que quasi bé quatre de cada sis persones no es troben connectades a Internet. Això és molt. I molts actuem com si el món digital, el correu electrònic, Facebook i demés fos el més normal del món.

Si us plau, potser cal lluitar més per alfabetitzar que no pas per a imposar per decret unes ‘bones pràctiques’ que no porten enlloc.

En els últims mesos, per exemple, al meu perfil de Facebook no paro de rebre sol·licituds d’empreses del voltant per a fer-nos amics. Total, per a rebre ofertes i més ofertes sense parar. Al final m’emprenyaré i els faré fora a tots. Qui els ha explicat que les xarxes socials potencien el màrqueting i que Facebook és una eina de vendes?

Algun il·luminat.

Perdoneu els que us dediqueu al tema, però no em sembla correcte aconsellar a algú que fins fa dos dies no tenia terminal de punt de venda a la botiga que es posi a fer anuncis de forma indiscriminada a tots els usuaris de Facebook que se li suggereixen. Potser ja estaven bé exclosos digitalment, no?

També llegia, en un altre article, que Facebook quedarà relegat a un lloc secundari, buit i mort de la xarxa. Vaig emocionar-me en sentir-ho, ‘chapeau’, penso exactament igual. Per a mi, i penso que per a molts, ha estat com un ‘amor de verano’. Emoció, pessigolleig, curiositat, tants cops com puguis al dia... fins que s’acaba l’estiu. Modes passatgeres a les quals els cal un espessant que, com la farina al fricandó, faci quallar tot plegat i que peti... o que qualli.

Perdoneu si no podeu seguir exactament els meus comentaris el 38% d’usuaris no connectats, tot i que crec que trobant-me en un entorn digital igualment no esteu arribant a aquest escrit. O sigui que arribo a qui haig d’arribar, als que han fet clic a aquest escrit, però que són víctimes de les TIC o ‘inclosos digitals’.

Perquè, si penseu bé, i feu el símil, existeixen classes socials a la xarxa? I és clar, el que passa és que les classes no són a la xarxa. Un usuari d’aquesta té el mateix dret a ser-hi sigui quin sigui el seu estatus social, perquè només existeix un requisit comú: tenir accés a Internet.

Per tant, les classes no es troben a la xarxa, es troben fora, com sempre. Qui es troba en situació d’exclusió digital? Qui pateix l’esquerda digital? Doncs normalment qui no disposa de recursos econòmics per a trobar-se connectat sense patir.

Us heu parat a mirar les estadístiques d’Àfrica al mateix lloc web que us comentava abans? Comparant-ho amb Espanya, només 1 de cada 10 persones, avui, tenen Internet.

On són, doncs, les classes?

I és que em fa ràbia que ens entretinguem a discutir sobre la privacitat de les persones en debats a la televisió pública sense pensar que molts dels espectadors estan marxant d’avorrits i, d’altres que hi participen, tampoc tenen massa clar on són les fronteres.

En fi, potser que no comencem les cases per les teulades i ho païm tot ben poc a poc.

Per cert, felicitats des d’aquí a en Pablo Aristizábal, expert argentí en ensenyament i guanyador del premi 2006 a la millor aplicació informàtica per a reduir l’escletxa digital que atorga l’ONU a la seva plataforma web: www.aula365.com.

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.