Dimecres, 1/11/2017
615 lectures

Les TIC a la República Catalana

Escric aquest article el divendres 27 d’octubre de 2017, entre les 3 de la tarda, moment en que el parlament de Catalunya acaba de declarar la República Catalana, i les 9 de la nit, moment en que el govern espanyol anunciarà les contramesures a aquesta declaració.

Són moments difícils, doncs, perquè ningú sap què és el que passarà i qualsevol notícia es fa caduca en qüestió de minuts. Ara tot són interrogants i ara és el moment en que, almenys sobre el paper, s’haurien d’activar les recomanacions recollides pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Aquestes, que existent ja des de fa temps, van estar encarregades pel govern català amb la finalitat de disposar del millor assessorament jurídic i tècnic per a desenvolupar el procés amb el màxim consens possible. Les responsables de la seva elaboració, en forma de Consell Assessor, van ser quinze persones de reconegut prestigi en les seves àrees, nomenades pel president de la Generalitat.

Aquest consell va elaborar 19 informes detallats, al 2013, agrupats en el Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya, consultables en el seu lloc web oficial.

L’informe número 5 parla de les tecnologies de la informació i comunicació a Catalunya, i és aquest el que he triat per poder-vos fer un breu resum dels seus continguts, per veure què és allò que cal tenir en compte d’aquest sector si la república tirés endavant.

Es tracta d’un document de 78 pàgines que, bàsicament, gira entorn a quatre punts desenvolupats:

• La ciberseguretat
• El marc legal de les TIC
• Els actius que cal protegir (el sector audiovisual, les telecomunicacions, els transports i els serveis essencials)
• La comunicació 2.0

A banda d’aquest quatre punts, el document també disposa d’un apartat que descriu els objectius de l’informe, un que parla de la importància de la seguretat i les TIC, un altre que es centra en els aspectes a tenir en compte durant el procés de transició nacional i un últim de resum i conclusions.

Llegir el document sencer és molt interessant, donat que es presenta el concepte, s’analitza l’actualitat i es presenten alternatives i, a banda, s’avisa dels possibles riscos i conflictes derivats.

Aquí teniu un resum dels punts:

La ciberseguretat

El document destaca la importància d’aquest punt per la seva presència en tots els àmbits i parla de la consciència catalana sobre el tema amb la creació, l’any 2009, del centre de seguretat de la informació de Catalunya (CESICAT).

Tot i que el CESICAT fa un control i seguiment de les TIC de la Generalitat i existeix una col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, falta dotar-lo de més capacitats en els camps de la defensa cibernètica i la intel·ligència.

Com a mesures a prendre, se’n desprenen vàries:

• L’informe parla de mantenir la col·laboració amb diferents ens de l’estat espanyol per garantir la seguretat de l’espai cibernètic comú i que es pugui defensar el nou país dels ciberatacs, així com establir contactes amb altres equips de resposta a emergències informàtiques, com el CERT, a efectes de disposar del màxim d’aliats en aquest camp.
• També suggereix un pla de recuperació de desastres amb sistemes redundants fora de Catalunya, si convé, amb la finalitat de protegir les dades dels ciutadans i els centres de procés de dades depenents de la Generalitat.
• S’inclou la recomanació de preparar les diverses bases de dades per disposar d’un sistema electoral operatiu, així com documents d’identificació i una agència tributaria amb les millors garanties d’idoneïtat per als ciutadans i les empreses.
• Es preveu també la necessitat de disposar d’un comandament únic català sobre les diverses infraestructures TIC actuals com són la DGTSI, el CESICAT, el CTTI, l’AOC i l’APDCAT.

El marc legal de les TIC

El document parla de la forma en que es regulen les comunicacions actualment a la Unió Europea, on cada estat ho fa amb la seva pròpia normativa. A l’estat espanyol es preveu la possibilitat que el govern central pugui imposar les seves necessitats al·legant defensa nacional i seguretat pública. Tot el que fa referència a la comunicació audiovisual, s’entén com a serveis d’interès general relacionats amb la llibertat d’expressió i altres drets reconeguts a la constitució,  drets que només es podrien veure limitats si es declarés l’estat d’excepció.

• Des de Brussel·les, s’insisteix molt en la protecció de les infraestructures crítiques i es desenvolupa alguna directiva en aquest sentit.
• Com a mesures en aquest àmbit, es proposa:
• Coordinar el traspàs de competències TIC amb l’estat espanyol, vetllant perquè no quedi res en situació d’inseguretat jurídica.
• Crear un equip per elaborar un avantprojecte de llei d’infraestructures crítiques.
• Crear un equip per elaborar un avantprojecte de decret per regular la funció dels radioaficionats com a forma de comunicació en cas de desastre, en línia amb la normativa europea.
• Preparar un avantprojecte de llei de comunicacions electròniques per assegurar la continuïtat legislativa.
• Començar a dissenyar un pla de numeració i freqüències pel nou estat.
• Iniciar contactes internacionals cmb organismes com ITU o la ICAAN

El sector audiovisual

Es centra en la ràdio i la televisió com a elements essencials per col·laborar amb el clima de normalitat, serveis que no s’haurien de veure interromputs ni afectats. Dóna importància a la Torre de Collserola i a 8 centres reemisors principals, així com la instal·lació existent de 500 torres addicionals.

Com a mesures s’indiquen:

• La coordinació amb l’estat espanyol del traspàs de l’espectre radioelèctric, així com dels contractes i drets d’emissió existents.
• Garantir la seguretat de les infraestructures de telecomunicació existents
• Redactar un pla de recuperació de desastres

Les telecomunicacions

Aquest apartat es focalitza en la telefonia mòbil, connexió d’internet i infraestructures de fibra òptica, així com la xarxa de comunicació dels serveis d’emergència.

Les consideracions que s’hi relacionen són:

• Mantenir el prefix de país internacional (+34) fins a l’adopció de codi propi.
• Protegir la xarxa de comunicació d’emergència.
• Protegir les comunicacions del govern
• Accelerar el desplegament de la xarxa de fibra òptica de Catalunya
• Crear un pla de protecció de les instal·lacions existents

Transports

En aquest apartat es relacionen els transports (de tot tipus) i la seva relació de dependència (major o menor) amb les TIC, via centres de control, aeroports, centres de regulació del tràfic...

Bàsicament es recomana adoptar les mesures següents:

• Coordinar amb l’estat espanyol un traspàs dels elements associats al transport
• Reforçar la vigilància d’aquests sistemes per prevenir eventuals atacs i sabotatges en el període de transició
• Garantir la seguretat d’empreses públiques i privades d’eventuals sabotatges

Serveis essencials

S’hi engloben totes les dades i registres que provenen de la gestió dels serveis prestats en compliment de les seves competències, com són el cens, l’historial mèdic, situació judicial, dades tributàries, títols acadèmics, entre d’altres, i que són emmagatzemats en centres de procés de dades (CPD’s). També es parla d’altres bases de dades compartides amb l’estat espanyol i es remarca que a Catalunya no existeix un servei postal (correus), servei que qualsevol estat té a disposició dels seus ciutadans. També es fan comentaris sobre els serveis d’emergència, l’abastament energètic i el d’aigua.

Les mesures a adaptar recomanades són:

• Coordinar amb l’estat l’ús de les bases de dades de la seva titularitat.
• Protegir les dades dels ciutadans i els CPD’s amb plans d’emergència.
• Coordinar la ciberseguretat relacionada amb tots els serveis públics i privats, especialment els relacionats amb abastiments i serveis d’emergència.
• Coordinar les operadores de telecomunicacions.
• Garantir la continuïtat i el manteniment de totes les aplicacions TIC actuals.
• Elaborar un inventari de les aplicacions de l’estat espanyol que són necessàries a Catalunya i adoptar mesures alternatives a aquestes mentre no se’n tingui el control definitiu.
• Elaborar un pla alternatiu a correus.
• Gestionar els dominis d’internet propis de la Generalitat i garantir la seva inviolabilitat.

Comunicació 2.0

En aquest apartat es dona una especial rellevància a les xarxes socials, que funcionen en paral·lel als servidors i serveis d’Internet dels organismes de la Generalitat. Si bé aquests segons es troben raonablement protegits contra ciberatacs, cal gestionar de forma estratègica i diferent les xarxes socials, ja que la presència i el posicionament dels principals actors i institucions esdevé un tema capital.

En el document s’indica que s’és conscient que es poden usar les xarxes per crear desconcert, desconfiança i descoordinació i, per això, s’apunten diverses consideracions:

• Assegurar que tots els actors rellevants, a qui es pot considerar autoritats, disposin i siguin titulars dels seus comptes, per evitar suplantacions.
• Crear un protocol davant possibles suplantacions i establir contacte amb els gestors de les principals xarxes socials.
• Certificar la titularitat d’aquests perfils per donar autenticitat als seus missatges.
• Preparar una guia d’estil o protocol d’elaboració de missatges oficials, així com un sistema de consultes i un ens de gestió dels rumors i informacions falses.

Crec que en l’històric moment on ens trobem, és un bon exercici poder llegir els informes del Consell Assessor i comparar tot el que s’hi diu amb la realitat nacional del moment.

Altres articles de Manel López i Seuba

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.