La setmana passada vaig rebre al meu Whatsapp un missatge d’un comerç igualadí. M’obria un xat per promocionar la seva última oferta, evidentment irresistible. Amablement, vaig demanar-los que esborressin el meu número de telèfon de la seva base de dades i que no em tornessin a contactar per aquest canal. Per no fer-los publicitat, m’estalvio comentar el pecador.

Sortosament, aquest establiment es va disculpar i cordialment va acceptar la meva petició. En aquest sentit, res a dir, però és un exemple més que mostra com Whatsapp s’està convertint, cada cop més, en una safata d’entrada de correu no desitjat. Com aquelles newsletters a les que mai t’hi has apuntat, però que et segueixen arribant, o la publicitat en paper que ens deixen a la bústia de casa i que només serveix per reciclar. Aviat, haurem de posar com a estat al Whatsapp “No s’admeten xats comercials”.

Cada cop que signo un formulari valoro detingudament si marcar o desmarcar l’opció “Vol rebre més informació per correu electrònic”, però que jo sàpiga encara no n’he vist cap que autoritzi a les empreses a posar-se en contacte amb mi mitjançat Whatsapp. Aquesta és una eina barata, ràpida i eficaç per arribar a molta gent, però no tot s’hi val. Si volgués, els podria denunciar per mal ús de les meves dades. Què passaria si aquesta empresa fos la meva competència?

A vegades pensem que la drecera més ràpida és la més adient, però no ens adonem que per voler avançar uns metres ens podem estimbar. A mi m’agrada el Whatsapp per dir qualsevol bajanada amb els meus amics, parlar amb la família o enviar missatges ràpids de feina, però no per rebre publicitat il·legal. Ho sento molt, però no m’ompliu el Whatsapp de publicitat, moltes gràcies!