El meu fill em fa por.
Penso que la meva és una generació de porucs, la primera jo.
No sé si ho fa que hem estat educats per una colla de temeraris lluitadors que ens han convertit en previnguts conservadors en el moment de resoldre situacions.
Vaja, no ho sé.
La qüestió és que, en general, la por i l´esforç per superar-la, domina la nostra conducta. Siguem sincers.
Una de les pors que més mal ens fa és la que tenim als nostres propis fills.
Ja n´he parlat en altres posts perquè veig que en elles, en aquestes pors, hi ha un dels principals impediments per arribar a gaudir de l´experiència de ser pares.
Si ho sabem, si sabem que tan sols és por, tindrem la oportunitat de vèncer-la.
De què hem de tenir por? Ells són uns éssers indefensos en comparació amb nosaltres.
No els hi donem tant poder, tant protagonisme, que tampoc són prou capaços per saber com utilitzar-lo. No els hi correspon.
Més autoritat als pares, als mestres, als tutors .. als adults en general.
Pel seu bé. Per la nostra autoestima.
Insisteixo:
Si estimem als menors que ens rodegen no ens equivocarem mai. Per malament que ho fem.
Altres articles de Anna Pujabet
0 Comentaris
Deixa el teu comentari
Amb el suport de:
Associat a:
Audiència auditada per:
AnoiaDiari. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. 2024