Em va costar molt entendre el comportament d’aquell nen.

Es que un pot ser violent per naturalesa? No, ho sento. Em nego a fer sentencies semblants solament perquè no arribo a comprendre. Simplement, no arribo a comprendre!

Els mecanismes infantils són senzills, estic tipa de comprovar-ho:. Causa-efecte. Si de cas és la meva ment adulta i replena la que no em deixa veure amb claredat.

El Marc era, aleshores, una criatura de 4 anys que inexplicable i contínuament provocava conflictes. Iniciava conflictes.

Podia estar jugant relaxadament en grup i de sobte etzibar-li una puntada de peu al seu company. Just amb l’amic amb qui empatitzava millor. Sense solta ni volta.

Així a l’escola, amb els veïns, germans... Que passava? Ningú ho sabia però tothom s’ho explicava .Tothom li buscava etiquetes, es clar! Era necessari trobar un nom a la seva anormal actitud i d’aquesta manera va ser com petits i grans van determinar que el Marc era dolent. !Dolent!.

Amb tot el que aquest determinisme suposa. Per ell i pels altres.

Ara sé el que li passava al Marc. Avui, més ben dit, des d’ahir que ho sé.

Recentment he viscut una experiència que m’ha donat la resposta i em penso que haig de difondre les meves conclusions per si algú més s’hi troba i hi pot posar remei a temps.

Si us plau, deixeu que els vostres fills visquin les emocions. Si les eviteu, suplanteu, dissimuleu, modifiqueu, reprimiu... solament perquè us semblen doloroses i no suporteu veure’ls patir, patiran molt més.

El Marc, senzillament encetava enfrontaments per tenir una excusa.

Una excusa per plorar, per enrabiar-se, ... per expressar aquestes emocions. Les emocions que la protecció i el control al que contínuament estava sotmès no li deixava fluir quan era necessari.

"No ploris, els nens grans no ploren". Us ho heu sentit a dir algun cop?

Estar trist és bo. Plorar és bo. Frustar-se és bo.

Les emocions negatives ens fan falta i les hauríem de conèixer, acceptar i experimentar des de petits.

M’encanta la frase d´Heràclit:

"Si només hi hagués aigua freda, l’aigua no seria freda."

Ho diu tot.

Compte, doncs, amb les emocions que s´amaguen.