Xavier Sala-i-Martín va venir a Igualada i va deixar clavats a la cadira quasi quatre-cents empresaris d’ideologies ben diverses.

Convidat per la Unió Empresarial de l’Anoia, Sala-i-Martín hauria pogut complir l’expedient fent una conferència convencional sobre economia, i probablement molts dels presents hauríem qüestionat –per motius ideològics- part de la seva anàlisi sobre la situació econòmica del país. Però en lloc d’això va optar per fer obrir la ment als qui l’escoltaven, per fer que els empresaris presents al Sopar Empresarial es preguntessin per què feien les coses d’una determinada manera i no d’una altra, i es plantegessin la possibilitat de canviar dinàmiques i rutines.

Amb exemples molt gràfics, unes excel·lents habilitats comunicadores i un aire de conferència “TED” molt americà, Sala-i-Martín va fer una oda a la creativitat, a la capacitat de les persones normals de poder tenir idees i de poder innovar. Impossible discrepar, inevitable adherir-se amb entusiasme a les seves tesis sobre la necessitat de capgirar l’educació, impossible no donar-li la raó quan deia que els sectors tradicionals no tenen cap excusa per no innovar.

Un missatge molt necessari per a l’igualadinisme poruc que s’escuda en la tradició per no haver de canviar res. I que per sort cada vegada és més i més petit.