Tocar de peus a terra, ser sensat i ser coherent perquè la maleïda crisi no s'acabarà d'aquí a un any. Sense ser economista, tots sabem que la situació actual és molt complicada i més a Igualada i la comarca de l'Anoia.

Per això ara més que mai s'ha d'aplicar l'austeritat a tots els nivells, també l'esportiu. En èpoques de bonança econòmica alguns clubs esportius van decidir estirar més el braç que la màniga i no va passar res perquè un bon samarità va decidir solucionar els seus problemes.

El bon samarità ja no hi és i s'ha de filar molt prim al controlar la despesa. Evitar despeses innecessàries i no gastar més del que es pot arribar a ingressar són els fonaments per evitar que algunes entitats esportives de casa nostra puguin arribar a desaparèixer.

No és exagerat dir el que dic, perquè ja hi hagut molts clubs de moltes disciplines esportives arreu de l'estat espanyol que ja no existeixen per haver fet una mala gestió econòmica. En aquests moments en què és difícil trobar empreses que vulguin patrocinar clubs esportius, no es poden pagar fitxes astronòmiques a ningú, quan aquest diners que es prometen no se sap si algun dia arribaran.

La veritat moltes vegades dol, però és molt millor no prometre allò que després no podràs complir. Perquè per sobre dels clubs esportius, els jugadors, els entrenadors, els socis i els afeccionats.... per sobre de tot hi ha persones. Hi ha les persones no se les pot enganyar amb falses promeses que després no es podran complir.

No m'agradaria que cap club o entitat d'Igualada i la comarca de l'Anoia fos portada de diaris esportius nacionals ni tampoc de telenotícies perquè un club va prometre a uns jugadors i uns entrenadors que cobrarien X si ni tants sols se sap d'on sortiran els diners per poder pagar.

Com qualsevol economia familiar, s'ha de calcular i molt. No ens podem gastar 1.500 euros cada mes si la nostra nòmina és de 1.000. A la llarga fallida. Esperem que els clubs i entitats de casa nostra segueixin tocant de peus a terra i no facin cap bogeria de la que després tots plegats ens podem penedir.

I si hem de tenir clubs, jugadors i entrenadors amateurs, serà que és el que toca.

No es pot estirar més el braç que la màniga!!

Austeritat!!. Ara més que mai......si us plau!!