La via continua igual. Una crisi que no veu el final. Els poders públics imputats, per fer el que no tocava i endur-se el que no era seu. Però aquí no passa res. Ningú dimiteix, ningú reconeix res i el més greu de tot és que continuen retallant als pobres ciutadans mentre la classe política i la monarquia continuen vivint amb tots els luxes possibles. Allò que sempre s’ha dit: “de pagar tu a pagar jo, hi ha una gran diferència”.

Però la ciutadania està aparentment conformada i només ens queda fomentar el bon rotllo i passar-ho el millor possible dins de les possibilitats de cadascú. En aquestes èpoques de vaques flaques: el recolzament, l’ajuda, la solidaritat, la companyia, el treball en equip són aspectes bàsics per tirar endavant el dia a dia. Si a més a més aconsegueixes fer una bona pinya de gent, l’èxit està assegurat, perquè les coses que es fan amb bon rotllo a la llarga donen els fruits esperats.

Sense anar més lluny, avui amb el vostre permís parlaré del primer equip de l’Igualada Hoquei Club. Enguany, aquesta temporada que encara està en joc és una constatació del que he comentat en el paràgraf anterior. Cada dia amb menys recursos per poder tirar endavant a un equip històric de la ciutat que ha donat moltes alegries i que ha fet que la ciutat es conegués també pel seu equip d’hoquei. Tot i la difusió de la marca IGUALADA arreu de l’estat espanyol i d’Europa, perquè l’equip mai ha deixat de jugar competicions europees i de ser molt més valorat a fora que no pas a casa, ens sentim orgullosos de poder difondre el nom d’IGUALADA.

Aquesta temporada que començava el mes de setembre havia de ser una temporada difícil i complicada a nivell esportiu, ja que l’any passat hi va haver desbandada de jugadors perquè no hi havia recursos econòmics i dins de les poques possibilitats es va intentar fer un equip el màxim de competitiu possible. Aquest grup, treballant molt, amb recolzament entre tots els seus components, ajudant-se dia a dia, sent solidaris tots plegats. Els més veterans i els més joves han creat una pinya humana que va molt més enllà de l’aspecte pròpiament esportiu.

Un bon rotllo al vestidor que després s’ha vist traduït en el treball del dia a dia i també en els resultats esportius que estan permetent dur a terme una temporada sensacional. Sensacional perquè el grup ha aconseguit quelcom que a l’Igualada HC feia molts anys que no succeïa: ser una gran família de veritat. El bon rotllo va molt més enllà de les hores d’entrenament, les sinèrgies porten a fer moltes més coses plegats que els entrenaments i els partits. S’ha creat un vincle afectiu i de companyia que feia molts anys que no es veia.

Un bon rotllo que permet a l’equip continuar treballant o somniant amb nous reptes quan sembla que a vuit jornades del final i amb 34 punts podríem dir que la salvació i mantenir la categoria ja no ha de perillar. Ara queda el repte d’aconseguir la millor classificació al final de la lliga i també l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga Europea contra el Valdagno italià el proper dissabte 20 d’abril a les Comes.

Amb treball,sacrifici, esforç, constància, ajuda, solidaritat i molt bon rotllo, els somnis a vegades es fan realitat, però necessitem de tothom perquè els somnis siguin realitats. Tot i les pedres que a vegades trobem en el camí, hi ha dies que hem sento orgullós de poder tenir un grup humà tant fantàstic al voltant d’un club històric de la ciutat que intenta sobreviure en les adversitats per continuar donant petites alegries.

Fomentem tots plegats el bon rotllo i un grup unit de veritat, sense egos. Com diria Andrés Montes: “la vida pot ser meravellosa”, però nosaltres hem de posar el nostre granet de sorra cada segon, cada minut, cada hora i cada dia per gaudir d’una vida millor.