1. Fes-te l’ofès quan et diguin que tens tres mesos de vacances a l’estiu; insisteix, amb vehemència, que només en tens dos.

2. Estigues imbuït per la síndrome de Jorge Manrique: «cualquier tiempo pasado fue mejor». En cas de dubte, consulta la teva memòria sobre quan feies classes a BUP i COU. Allò era Harvard, però a comarques.

3. Fes creure als teus alumnes que tu abans eres com ells —en versió millorada, òbviament—, però que ells mai arribaran a ser com tu.

4. No et preguntis mai què pots fer tu per la teva escola, sinó què pot fer la teva escola per tu.

5. Sigues un nietzscheà orgullós: les teves classes, minut a minut, han de ser l’etern retorn del mateix.

6. Menysprea tot allò que provingui del món anglosaxó, així podràs tapar la teva lamentable pronúncia anglesa.

7. Fes servir sempre PowerPoint a totes les teves presentacions a classe: t’evitarà haver de mirar els teus alumnes als ulls.

8. Aixeca sempre, sempre!, la cella esquerra en qualsevol reunió d’equip docent, d’avaluació o de claustre de professors.

9. No memoritzis mai el nom de pila dels conserges del teu centre. No s’ho valen…

10. Els teus alumnes són, concentrats a l’aula, la suma del Dr. No, Mourinho, Salieri, el Pequeño Nicolás, els sogres, el Claudi de La Riera, Dràcula, Stalin, Hitler, Bin Laden i el fill tamboriler del veí del costat. Si tu ets Sherlock Holmes, ells són Moriarty. Elemental, estimat Mediocre.