Dijous, 11/1/2018
445 lectures

Cabrejat

La mar està cabrejada quan forma petites onades blanques d'escuma. La sensació física del navegant cabrejat és la que molts catalans ens transmetem contínuament en les converses, whats, sobretaules, mails, faceboocktwitters... Personalment rebo més de tres-cents whats diaris. Aquesta sensació de caminar sobre arenes bellugadisses, no saps si de gana o bé de voler-ho vomitar tot, de somnolència i alhora ganes de fer quelcom violent, és la que sentim dia a dia aquests darrers anys.

Els mitjans escrits desapareixeran tan bon punt els amos dels partits deixin de subvencionar-los quan se n'adonin que si tots estan comprats i tots menteixen alhora, no tenen altra utilitat que la d'encendre la llar de foc. Hi ha unes pastilles més barates i segures.

De bon matí qui mes qui menys es lleva amb la ràdio escoltant tertúlies que insulten el més elemental sentit comú i on parlen uns savis que són experts en tot i ara s'han especialitzat tots ells en política. Sort que quan vas a dormir parlen indefectiblement de futbol repetint les mateixes expressions sublims d'esportistes intel·lectuals!

La televisió, gràcies a Déu és diferent. Pots aprendre les mil maneres de violar en sèrie, assassinar en sèrie, matar a milions de persones ara i un milió més d'extraterrestres. Una escola de futur pels nens d'ara que els encanten les maquinetes de matar i matar i ser el primer, el més fort, el més dur i el més cruel. També són maques les sèries d'advocats de grans criminals i a les notícies surten els advocats dels grans estafadors, banquers, parlamentaris, polítics, corrupció i una mica de salsa picant. Els tertulians a la tele són els mateixos que els de la ràdio, diuen exactament el mateix cada dia i parlen tots alhora com a ben educats que són. Repeteixo, una bona escola de futur pels nens que ja no parlen sense una màquina que els comuniqui. Per això ja no fan classe d'"Urbanitat" a l'escola, ara el que cal saber és que "és bo i teu tot el que desitges i és dolent tot el que refuses", "tu ets subjecte de tots els drets i els altres de tots els deures". Per aprendre això no cal ni anar a l'escola, sovint n'hi ha prou imitant als pares i es pot perfeccionar mirant la maquineta. Quant de temps fa que no heu vist una taula de restaurant o casolana sense una "maquineta" sobre la taula? Sóc un enamorat de la tecnologia però no suporto que fins i tot somiant em vulguin introduir aliens al cervell. Quant de temps fa que no mireu fixament els ulls d'algú? Parlen més que qualsevol "maquineta". Recordeu aquell temps que escoltàvem a l'interlocutor, després pensaven el que ens havia dit i després responíem tot mirant-lo als ulls? Avui dia no rellegim ni els whats que escrivim. Molts i molts són incomprensibles o illegibles. Per acabar ho rematem amb cent emoticons que mai saps s riuen, ploren o et donen pel... Clicar nerviosament sobre els emoticons es fa per tocar els nassos al que rep o perquè no saps que dius, ni que vols, ni qui ets o tot plegat?

Deixeu-me acabar amb una frase de Thomas Jefferson: "car no hi ha res que sigui immutable, llevat dels inherents i inalienables drets de l'home".

Alliberem-nos de l'opressió de l'estat, de les lleis, dels mitjans, de les maquinetes. Escoltem la veu dels amics, pensem, parlem suaument tot mirant-nos als ulls amb un somriure als llavis. Treballem plegats pel futur i la mar ens gronxarà suaument vers el nostre destí a l'univers.

Altres articles de Òscar Miró

1 Comentaris

R

Roser Penyes

11 de gener 2018.08:57h

Respondre

Noi, sembla que som ànimes bessones i ens hem llegit el pensament. Justament ahir vaig penjar un parell de ’posts’ al meu Face en aquesta línia.
Pel que fa als emoticons, jo crec que més... Llegir més aviat es posen quan no saps que dir, o t’importa un rave. I també molt mol sovint es posen per donar pel c... de forma sibilina

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.