Cap als anys 60, els de cal Senglar eren una família extensa o nuclear d’un petit poble de la Segarra. Avis, conco, pubills i tres néts, tots vivien sota el mateix sostre, del mateix bestiar, del mateix hort i dues-centes  hectàrees  de cereals, ametllers i oliveres, amb la vinya justa perquè el vi no hi faltés.

Un bon dia, el patriarca, va reunir als vuit de la família per prendre una gran decisió. L’avi havia mig decidit amb son germà el conco que potser era el moment de comprar un tractor i posar-se al dia com anaven fent tots els veïns. Els néts, l’hereu i les seves dues germanes de seguit van protestar. Ara que havien asfaltat la carretera era el moment, deien, de comprar un bon cotxe per anar al mercat i a les festes majors. Ja havien patit prou i s’havia d’invertir en qualitat de vida i el treball sempre s’havia fet, i ben fet, amb els que eren.

Llarga discussió i l’acord era difícil, l’avi, el conco i el pubill tenien clar que s’havia de comprar el tractor. Els néts i la mare pubilla, que havia dipositat d’il·lusió del seu futur en l’hereu, es va posar d’acord amb els fills: cotxe i gran. L’avia no va voler opinar, ella els estimava a tots i no es volia enfadar amb ningú. Quatre a tres i una abstenció. No se’n parli més, a cal Senglar es va comprar una DKW vermella en què cabien tots i les cistelles.

A finals dels anys 60, les cases que havien comprat el tractor ja havien doblat la collita. Ja havien fet diners per comprar un Seat dels més bonics. Fins i tot, alguns d’ells havien fet una granja ben gran i engreixaven garrins.

A cal Senglar l’avi es va morir d’un atac de cor dalt d’un ametller, el conco caminava com un quatre, l’esquena ja no donava per més, l’hereu buscava una porteria a Barcelona i les nenes ,l’una era casada amb un Guardia Civil i, l’altra feia el menjador de les escoles. I vet aquí un gos i vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat.

El dia dels Sants Innocents del any 2015 hem vist com un país de majoria independentista, amb dos milions de persones decidides a cridar llibertat i una majoria parlamentària clara, no es pot governar. Hi va haver 336375 ciutadans que varen creure que la Cup era la utopia feta realitat. Però senyors, resulta que 3030 galifardeus s’han atorgat la representació de tots els 336375 votants de la Cup i dels 1957348 catalans independentistes, i en nom de la “seva” sacrosanta democràcia han decidit que són els posseïdors de la veritat, els únics que poden decidir i el dia dels Sants Innocents ens planten la llufa a tots plegats. Sempre he dit que el nivell de la democràcia depèn del nivell de cultura del poble, i aquí, la mainada, ha tingut mala escola.

I per no ser superb acabaré amb frase feta: la rondalla està acabada, acabada o no en sé pus; si per cas he dit errada... Perdona'm bon Jesús!