Dimecres, 23/9/2015
777 lectures

El món s’acaba!

Us heu parat a mirar les colònies, places de sobirania, protectorats, assentaments, ciutats, territoris i països conquerits, espoliats, o esclavitzats per l'històric Imperi Espanyol, actualment anomenat el Reino de Espanya? Superen el centenar de llarg. Sabeu quants esclaus africans van portar a les amèriques, legalment, els reiets espanyols? 2.336.000, naturalment els il·legals o no comptabilitzats no se sap.

Espanya ha perdut territoris, que havien estat conquerits violentament tots ells, fins l’any 1975 que encara eren “amos” del Sahara Espanyol. La més traumàtica fou la “perdida” de Cuba que se la “quitaron” el 1898. El Sahara Espanyol va ser regalat pel reiet Juan Carlos al seu íntim Hassan mentre el dictador Franco es moria. Ningú no ens va explicar gairebé el negoci, però regalar els fosfats tampoc pensem que fos un pur acte de generositat del Reino de España. Fi al cap, això de vendre terres ja era una cosa natural. Les illes Carolines, Mariannes i Palau, d'Oceania, es van vendre als alemanys el 1899 (per 25 milions de marcs). Sincerament, no sé qui els va cobrar, llavors en Bàrcenas no treballava pel PP encara.

Repassar una mica la història ens fa conèixer millor els pobles i el que es pot esperar d’ells. Dels Imperis, en general, se’n pot esperar qualsevol cosa. Ara mateix, sembla que USA, GB, Alemanya i el Reino de España, els sembla que això  que els pobles s’independitzin és un anacronisme. Encara que a inicis del segle XIX hi havia 20 estats a tot el món, a mitjan del segle XX n’hi havia 80 i actualment n’hi ha 202 i cap d’ells no ha volgut retornar a la dependència. Als Imperis no els fa res mentir en benefici propi perquè acostumen a confondre el territori i els seus habitants amb una propietat del qui mana i aquest sempre està beneït per la mà de Déu, cosa naturalment molt superior a qualsevol llei o dret natural o humà. I el que Déu ajunta, que l’home no ho separi! Catalunya i tots els Catalans som un tros de món ajuntat a les Castelles per dret de matrimoni. Unió dinàstica l’any 1469 un dia que l’Isabel devia anar neta, estat únic el 1516 amb Carles I i estat absolutista el 1715 pel Decret de Nova Planta. El nom España incloent-hi Catalunya es va començar a usar el 1492 i ho va rematar Felip V el 1715 per dret de conquesta, abans només es referia a les terres reconquerides pels castellans.

I quan mentir es torna una eina política i mediàtica d’ús generalitzat no és d’estranyar que cada dia en sentim de més grosses. Tant els fa parlar d’economia, com de legislació, com de corrupció, com d'història, com de llengua, com d'ensenyament... Es pot dir qualsevol cosa en benefici de la causa. Aquests dies si escolteu els mitjans espanyols us podeu posar malalts, qualsevol sentència en contra Catalunya o els seus representants, o tots plegats, és benvinguda.

El President Mas mai no ha estat un sant de la meva devoció, com tampoc CiU, però després de seguir l'episcopal Tv 13, llegir la Razón i veure les entrevistes de la Pastor, m’estic pensant de buscar un raconet de casa per posar-li un altar.

Jo aquest matí he anat a banyar-me a la Mediterrània perquè m’han dit que si guanyem els independentistes el mar marxarà de Catalunya. Diuen que la monja Forcades i la Sra. Rius tenen el negoci a mitges. I pensen desviar l’Ebre a Mequinenza i així no arribarà aigua a Catalunya. Sabeu que a les Caiman hi ha un banc que es diu Mas?

Ep Fainé, estigueu tranquil fa trenta anys que no negocio amb la Caixa, gràcies per avisar-me. Oliu, aquesta tarda d’acord amb el que dieu vos i el Linde del Banc d’Espanya retiraré tot el que tinc al Sabadell. De vosaltres me’n puc fiar, oi?

Ah, senyor Almirall, ja no prenc Almax, ara m’ho faig amb bicarbonat, per si de cas tanqueu la barraca ara que serem independents. Sort en tenim de tots aquests catalans que van comprendre de Primo de Ribera i Franco el veritable sentit del lema “Una, Grande y Libre”.

Ara a somiar que, com diuen els imperialistes, Catalunya el dia 27 serà tan europea com Andorra, Suïssa, Noruega, Islàndia, Canadà i Grenlàndia. Bufa, quin descans.

Altres articles de Òscar Miró

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.