Divendres, 17/11/2017
376 lectures

Som un país ocupat

Fa un mes parlava de la situació de Catalunya i considerava que érem una colònia espanyola. Igual que ho havia estat Cuba, Filipines o qualsevol altre país en captivitat de l'Imperi Espanyol.

Després que el nostre Parlament declarés la independència, els nostres líders socials, pacifistes, entressin a la presó espanyola, el nostre Govern legalment elegit quedés mig empresonat i mig a l'exili i les nostres institucions fossin totalment segrestades, ja no som una colònia.

No podem ensenyar als nostres fills la història de la terra on viuen, ni qui eren els seus avis, sense ser acusats d'educar-los en l'odi. Si parlem la nostra llengua a una safata de Vueling en un vol Barcelona-Mao ens fan baixar i no ens deixen volar tot i haver pagat el bitllet, No decidim sobre els nostres impostos, ens poden embargar qualsevol compte, llegir el nostre correu, escoltar les nostres trucades, whatsapps, mails. La nostra pròpia policia està a les seves ordres com tots els funcionaris de qualsevol departament. Ens arrenquen les nostres pancartes i ens poden multar per exhibir samarretes o dur signes d'identitat en una competició esportiva.

Entren a la nostra terra a ocupar-nos les forces policials o militars del país veí i ens poden empresonar sense judici previ per qualsevol causa imaginària. Són les seves lleis (les nostres estan anul·lades) les úniques vigents, són la seva força, són els seus polítics, fins i tot s'han quedat les nostres empreses. Manen els seus polítics, els seus jutges, fiscals. Tenen els mitjans majoritàriament comprats, els seus manifestants ens poden pegar, insultar impunement, mentre els nostres respectuosos i pacífics són titllats de violents.

La seva llengua, bandera, norma, història, opinió... sempre estaran per sobre de les nostres perquè en els fons els ciutadans d'un poble ocupat són ciutadans de segona sense cap dret a la llibertat.

Les organitzacions supranacionals totes defensen els drets humans i alhora totes defensen el respecte als Estats existents. Quan econòmicament i políticament els convé, es prioritzen els drets de les persones; quan econòmicament i políticament els convé, es defensen els drets dels Estats. El terrorisme és sempre il·legal, l'opressió al poble pot ser legalment respectable.

La història no té cap valor, ni el vot del poble si no vota al qui dicta les lleis i les lleis del dictador.

Ho he dit mil cops, l'Estat que ens oprimeix té un Cap d'Estat hereu del dictador Franco i ens diu que el nostre vot no val i és il·legal.

Fa mes de mig segle França o Polònia eren Estats ocupats. Ara, Catalunya, està ocupada i no se'n sortirà si els Estats que han passat la mateixa vergonya no reaccionen. Els hereus de Franco, el dia 21 de desembre ens faran votar. Si guanyen, poden fer-nos el que vulguin i, si perden, poden continuar fent el que fan.

Mentrestant, els únics homes honestos que han donat la cara per tots nosaltres són a la presó sense causa. Mentrestant, els que han robat contínuament al seu poble, manen, se'n riuen i ens titllen d'il·legals i violents.

Al meu poble fa més de cinc-cents anys que li han arrabassat la llibertat i els drets de mica en mica, per la força, però a l'ànima no ens hi ha arribat.

Altres articles de Òscar Miró

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.