Dimecres, 29/3/2017
726 lectures

Postveritat

Aquest matí m'he assegut una estona al banc del costat de les escales de pedra del monestir de Solius. Un sol reconfortant d'inicis de primavera, pedres, oliveres, pins i xiprers centenaris. La sargantana que cada dia pren el sol vora la reixa, ben arrapada a la paret, em mirava de reüll, com cada matí. Ja ens coneixem, fins i tot diria que a hores d'ara ens tenim un cert afecte. Aquest lacèrtid no crec que visqui més de 4 o 5 anys, si tot va bé, però penso que els ben aprofita. Viu en consonància amb l'entorn, el món i l'univers sencer. Ella ho és tot i tot el que li passa és la seva vida, la seva veritat.

Que dic jo ara! Veritat! Potser és el concepte filosòfic que té més significats i més propietaris. Cadascú tenim la nostra i que ningú ens la toqui. Quan conversem sovint no escoltem a l'altre, només rumiem la manera de fer-li entendre la nostra veritat, poc que ens interessa la seva. Tot el que ens reafirma la nostra veritat va a missa i es transmet immediatament, sovint sense saber si és un fet real, una idea raonable o un mal son. Cada religió, tendència política, escola, família, poble, comunitat... té les seves veritats "indiscutibles" i naturalment "indemostrables".

Per aquest motiu Oxford Dictionaries va triar la paraula "postveritat" (post-truth), com a paraula de l'any 2016. La paraula de moda de l'any, un eufemisme per no dir "mentida".
La sargantana del monestir de Solius no obre cada matí el Facebook, ni el Twitter, ni el WhatsApp, ni la televisió, ni la premsa, ni el Canal 13 tot i estar a prop d'un convent. Fins i tot Goebbels no coneixia aquesta paraula. "postveritat", concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de crear opinió publica, els fets objectius tenen menys influencia que les crides a l'emoció i a les creences personals.

Els ciutadans que cada dia ens informem del que passa al món, no parem d'ensurts. Que els avis perdrem la pensió, un pare ha matat al seu fill drogoaddicte, un nen ha denunciat a la seva mare per prendre-li el mòbil, els pares es peguen als partits de futbol dels seus fills, CUP embruta el local del PP, uns angles amb un ganivet a Londres és un terrorista islàmic, el mediterrani passa per Madrid, els vells són perillosos conduint, Trump traurà la sanitat a 20 milions d'americans, a Moscou per organitzar una manifestació il·legal et multen amb 350 € i al Prat per parlar català a un policia en pagues 600, la Susana vol manar al PSOE com feien González i Guerra i Zapatero, s'ha mort ... Un que està més viu que jo, Turquia compra el petroli que fa econòmicament viable a l'estat islàmic, el meu mòbil porta coltan que mata als nens miners del Congo, surt la llista dels més rics del món, es deixarà de fer processons perquè ofenen als musulmans, es tornarà a fer la mili obligatòria, el govern espanyol incompleix 27 resolucions del Constitucional que defensaven a Catalunya, el sou dels polítics retirats, l'exèrcit subvenciona i para casa a les putes del rei, a Rússia es pot pegar a la pròpia muller un cop l'any... Tot plegat, notícies d'aquests dies, només unes quantes, totes diferents segons el mitjà de comunicació que escolteu, totes diferents segons la tendència política o religiosa del notificant, totes d'acord amb la "veritat" del que paga. Cada notícia que rebem és teledirigida per fer-nos creure la "postveritat" de torn, comprar el seu producte o votar al seu partit.

La sargantana i jo pensem que a Solius, el sol, les oliveres, les pedres, els xiprers, els pins, el món, l'univers cel inclòs, són veritat. I mentre la sargantana es menja una aranyeta, jo agafo la bicicleta i cost avall fins a casa, que avui toca escriure postveritats. O no.

Altres articles de Òscar Miró

4 Comentaris

B

Bernat

Igualada

1 d'abril 2017.15:01h

Respondre

Per això al final del Siddharta de Hesse Buda somriu malgrat les desgràcies i joïes del món.
Un artcile brillant!!

M

Marisol

Igualada

31 de març 2017.13:36h

Respondre

Òscar: Interessantíssim article, amb aires de Costa Brava.... Moltes gràcies !

F

Francesc Ricart

Igualada

29 de març 2017.11:47h

Respondre

Un article molt interessant i intens que s’agraeix... tot i l’enfilall de ”veritats” dels mitjans d’aquests dies.

p

paio

Igualada

29 de març 2017.09:13h

Respondre

Mira que son observacions senzilles...i certes, però potser convé que tots ens en adonem d’aquestes realitats tan galdoses que ens envolten. La gran pregunta: Hi podem fer alguna cosa? Ens hem de... Llegir més convertir tots en militants fanátics del sentit comú i la decència? Felicitats, Oscar, per veure el que tots haurìem de veure i pocs ho fan.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.