Dijous, 20/6/2013
485 lectures

"Sei mia"

Siracusa és més al Sud que Tabarca o Bizerta. Primavera: 38º a l'ombra. Hom recorda al "Tirà de Siracusa", llibre que recomanaria a tothom que volgués córrer la Sicília. I si vol entendre la gent del sud, pot seguír al Comisario Montalvano, una sèrie de televisio d'Andrea Camillieri escrita i filmada amb un veritable afecte als paisatges, persones i manera de ser dels sicilians.

Aquest matí escrivia al Quim, un bon amic des de fa 57 anys, que viu a Fortalesa (Br): "sóc a Siracusa i és un compendi de tota lahistòria de la Mediterrània. Totes les pedres són velles com el món, però, a Siracusa a més són treballades. Costa trobar una pedra sense senyal de picapedrer.... Ara, també té els seus inconvenients, la darrera vegada que vaig fondejar a la badia, amb l'àncora em va pujar un pneumàtic. Son bruts!"

Tot parlant amb el mariner del port he descobert una certa enyorança del passat, ara més d'un sicilià torna a enyorar la màfia. Diu que eren més honrats que els polítics actuals, robaven menys i tenien en consideració les teves possibilitats i a més et coneixien i podies parlar amb ells i sempre et donaven un cop de mà. Ara, diuen, des de Roma, et massacren i només tens el gust de veure'ls per la tele. Gust?

Aquests dies a Riposto, sota l'Etna, estava amarrat davant d'un iot de 14 metres, a motor, que es deia "Sei mia". Si mai us dediqueu a mirar els noms dels iots amarrats a qualsevol port esportiu us trobareu una gran quantitat de noms de dona. suposo que es una formula menys compromesa que la dels tatuatges dels legionaris. Hom pot canviar de dona i de iot i tant frescos. Sempre és mes fàcil que canviar de pell. D'altres són noms de vents, illes, colors, nusos o motius mariners. D'altres són purament exòtics o exclusius. A la fi queden els sentimentals, sentits , espirituals o ... insultants? Passem del "Dessig" al "Somni", "Il.lusió","Impossible" als "Alma", "Spirit de..." , "Bubu", "Papi du PAPI" i acabem amb els " Wonder Woman" "Tutti noi", "Niemtoquis" o bé " Sei mia" .

Quan em refereixo a ports esportius sovint se'm escapa la frase: "és on hi podem trobar més gilipolles per metre quadrat". Són espais on hi ha milions i milions d'euros invertits, que no s'utilitzen ni 15 dies a l'any i només són una demostració de l'standing d'uns xoriços més o menys indesitjables. Compte! Un dia us parlaré dels enamorats de la mar, bojos indomables, que dignifiquen la navegació, les nits solitàries i les llunes íntimes...

Però, jo era amb el "Sei mia" , aquest nom d'un iot que és tot un compendi de mesquinesa, egoisme, masclisme, orgull miserable, vull i no puc i sentit de la propietat penós. Es el iot del qui ha arribat una mica mes enllà del que es mereix i tanca el cercle de l'empresa, la dona, les filles, la finca i el iot. A voltes una paraula, el nom d'un iot, defineix tota una vida.

Siracusa (Jònic) 19-06-13

Altres articles de Òscar Miró

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.